Activitats Cursos i seminaris

Estètica investigativa, esdeveniment i empremta

Forensic Architecture

14 juny 2017

17 h

The Forest/Farm. Image by Hannah Meszaros Martin, April 2014

The Forest/Farm. Image by Hannah Meszaros Martin, April 2014

Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.



L’adjectiu forense ‒del llatí «exposar davant del fòrum»‒ fa referència a la pràctica d’articular en públic un discurs. Però més enllà de la retòrica, la ciència forense s’ocupa d’allò que els grecs anomenaven prosopopeia: l’art de fer parlar les coses. Els objectes i la informació que contenen com a testimonis materials dels esdeveniments. Per tal d’investigar crims i accions que posen en perill i vulneren els drets humans, especialment en zones de conflicte, el grup d’investigadors Forensic Architecture utilitza mètodes de treball que parteixen de l’agència de la matèria per qüestionar la realitat factual expressada pels Estats en conflicte.

En paral·lel a l’exposició Forensic Architecture. Cap a una estètica investigativa, aquest seminari aprofundeix en el sentit de les recerques artístiques per a la reivindicació de la defensa dels drets humans, així com en la introducció de temes d’una importància crucial en l’esfera pública com l’ecocidi i la destrucció mediambiental. El seminari aborda la metodologia desenvolupada pel grup i s’hi presenten diversos casos d’estudi realitzats per artistes que posen en evidència la rellevància de l’art en la investigació per fer visible l’invisible i la manera en què les entitats no humanes serveixen de materials i testimonis fonamentals per a la resolució de casos. En aquest sentit, conceptes com el de testimoni material, desenvolupat per Susan Schuppli, deixen entreveure la manera en què el treball de Forensic Architecture explora l’agència de la matèria i com aquesta matèria exposa i genera testimonis, comportant-se com una entitat dinàmica i no com un agent passiu. La presentació de Hannah Martin analitza el conflicte colombià, i el diàleg entre Matthew Fuller i Eyal Weizman explora el concepte i la possibilitat de desenvolupar una estètica de la investigació. Cal remarcar que en la pràctica forense és essencial explorar l’estètica des de la seva noció prekantiana, com una ciència del dolor i el plaer dels cossos, més enllà de la producció o existència d’un subjecte.

L'Internationale
Amb el suport del Programa Cultura de la Unió Europea
CULTURA

Programa

DIMECRES 14 DE JUNY DE 2017, a les 17 h
Lloc: Auditori Meier

17:00 h Presentació a càrrec de Ferran Barenblit, director del MACBA

17.15 h Susan Schuppli, artista i escriptora, professora i subdirectora del Centre for Research Architecture, Goldsmiths, University of London. El seu treball examina les proves materials de la guerra i dels desastres ambientals.

Testimonis materials
En aquesta intervenció es presenta un nou concepte operatiu –el de testimoni material–, una exploració de la funció probatòria de la matèria tant pel que fa a enregistrar esdeveniments externs com a exposar les pràctiques i els procediments que capaciten aquesta matèria per donar testimoni. Els testimonis materials són entitats no humanes i ecologies maquíniques que constitueixen un repositori documental de les seves complexes interaccions amb el món, produint transformacions ontològiques i disposicions informàtiques que poden ser descodificades des d’una lectura forense i reinserides en la història. Els testimonis materials operen com a agents dobles: d’una banda, alberguen proves directes dels esdeveniments i, de l’altra, proporcionen proves circumstancials dels mètodes d’interlocució i marcs epistemològics pels quals aquesta matèria esdevé rellevant. Al llarg de la meva investigació, he examinat una gran varietat de materials que conserven el rastre de la violència, n’he determinat els contextos i he explorat els protocols institucionals i disciplinaris que permeten traduir de manera intel·ligible les seves històries latents i fer-los parlar, tot i que aquests «actes de parla» sovint no són escoltats o bé desafien veritats acceptades. Els meus casos d’estudis inclouen molts esdeveniments en què els mitjans tècnics i els sistemes naturals es combinen per enregistrar una violació o transgressió. En aquesta presentació se’n n’exposaran alguns.

18.15 h Hannah Meszaros Martin, artista i escriptora. El seu treball se centra en la criminalitat no humana i la violència ambiental en el context del conflicte armat a Colòmbia.

Desfullant el món. Fotografia, ecocidi i evidència visual
La criminalització de formes de vida no humanes ha contribuït a l’expansió de la violència més enllà del que és humà, en el que abans s’entenia com a natura. Ara que ecologies i espècies proscrites o criminalitzades estan subjectes a una destrucció legalitzada, a l’eradicació i fins i tot extinció forçosa, hem començat a adonar-nos de fins a quin punt la llei intervé en la natura contemporània i la reformula.

Partint del debat actual a Colòmbia sobre la veritat i la reconciliació en relació amb el medi ambient i el punt de trobada crucial entre desenvolupament econòmic i guerra, en aquesta intervenció examinarem específicament el cas de la fumigació aèria a Putumayo. Ens preguntarem quina mena d’imatge es produeix a través de l’ecocidi i de quina manera ens en creem una imatge. Quin aspecte tenen la veritat (i la reconciliació) des de la perspectiva de la Terra? Quin tipus de veritats poden expressar una planta, el sòl o l’aire? Quin tipus de memòria històrica conté la terra i com la podem llegir? Quines estètiques hem d’implementar per documentar i resistir formes d’extinció forçosa? I com reorientaria això la nostra idea de veritat (i de veritat probatòria)?

19.15 h Pausa

19.30 h Conversa entre Eyal Weizman i Matthew Fuller

Eyal Weizman, arquitecte, professor de cultura visual i director del Centre for Research Architecture, Goldsmiths, University of London.

Matthew Fuller, professor i director del Centre for Cultural Studies, Goldsmiths, University of London. Destaquen els seus escrits sobre teoria dels mitjans de comunicació, estudis de software, teoria crítica i estudis culturals.

Què pot significar el desenvolupament d’una estètica d’investigació?
Com poden conjuminar-se les habilitats, competències i interessos d’arquitectes, artistes i altres professionals per interrogar un esdeveniment i les proves que en tenim? En aquest debat analitzarem aquestes qüestions i ens plantejarem què aporten les aproximacions com les que duen a terme Forensic Architecture al coneixement i la política cultural en sentit més ampli. Quines implicacions tenen aquestes aproximacions en l’àmbit educatiu? Com es relacionen amb la formació de la governança? De quina manera les tendències de les tecnologies digitals rearticulen les qüestions del poder i l’evidència?

BIOGRAFIES
Matthew Fuller és autor dels llibres How to Sleep: The Art, Biology and Culture of Unconsciousness (Bloomsbury, de pròxima aparició) i How to Be a Geek : Essays on the Culture of Software (Polity, 2017). Altres títols de Fuller són Media Ecologies: Materialist Energies in Art and Technoculture (MIT), Behind the Blip: Essays on the Culture of Software i Elephant & Castle (tots dos publicats per Autonomedia). És coatuor, amb Andrew Goffey, d’Evil Media (MIT). També ha estat editor de Software Studies. A Lexicon (MIT) i és coeditor de Computational Culture. És professor d’Estudis Culturals i director del Centre for Cultural Studies, Goldsmiths, University of London.

Hannah Meszaros Martin és artista, escriptora i doctoranda becada per CHASE al Centre for Research Architecture, Goldsmiths, University of London. És becària d’investigació a Forensic Architecture, un projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca, on va treballar entre 2012 i 2014. Ha exposat a la Haus der Kulturen der Welt (HKW) de Berlín en el marc de l’exposició de Forensic Architecture i ha col·laborat en el llibre FORENSIS (Sternberg, 2014). Ha realitzat exposicions individuals a Medellín, Londres i Documenta (13). Ha publicat amb Open Democracy i amb Different Skies, publicació que va confundar el 2012.

Susan Schuppli és artista i investigadora al Regne Unit. La seva obra examina les proves associades a guerres i conflictes, així com als desastres mediambientals. Els seus projectes de creació s’han exhibit arreu d’Europa, Àsia, Canadà i els Estats Units. Els seus últims treballs inclouen Trace Evidence, una trilogia en vídeo produïda per Arts Catalyst UK & Bildmuseet, Suècia, i Atmospheric Feedback Loops, un projecte de Cinema Vertical per a Sonic Acts, Amsterdam. Autora de nombroses publicacions en l’àmbit de la política i els mitjans de comunicació, el seu llibre més recent és Material Witness (MIT Press), de pròxima aparició. Schuppli és professora i directora interina del Centre for Research Architecture, Goldsmiths, University of London, i anteriorment va ser investigadora del projecte Forensic Architecture. El 2016 va rebre l’ICP Infinity Award for Critical Writing and Research.

Eyal Weizman. Nascut a Haifa (Israel) el 1970, i resident a Londres, Eyal Weizman és arquitecte, professor de Cultura Visual i Espacial i director de Forensic Architecture i del Centre for Research Architecture, Goldsmiths, Universitat de Londres. Membre fundador del col·lectiu d’arquitectura DAAR a Beit Sahour/Palestina. Entre els seus llibres destaquen Forensic Architecture: Violence at the Threshold of Detectability (Zone Books, 2017), Mengele’s Skull (amb Thomas Keenan, Sternberg Press, 2012), Forensic Architecture (dOCUMENTA13 notebook, 2012), The Last of all Possible Evils (Nottetempo, 2009; Verso, 2011), Hollow Land (Verso, 2007), A Civilian Occupation (Verso, 2003), la sèrie Territories 1, 2 i 3, Yellow Rhythms i nombrosos articles en revistes, diaris i publicacions. Ha treballat amb diverses ONG internacionals, i ha estat membre de la junta directiva de B’Tselem. Ha estat professor i conferenciant, i ha comissariat exposicions i organitzat simposis en nombroses institucions d’arreu del món.

Patrocinador principal d'activitats:

Inscripció

Preu: 5€. Gratuit per Amics del MACBA. Amb inscripció prèvia. Aforament limitat. En anglès amb traducció simultània. Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

Contacte

Programes públics
macba@macba.cat
Tel: 93 481 33 68

Informació per al visitant

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Vídeos

Documents

Exposicions

Àudios