De animales y monstruos

Gilles Deleuze va plantejar que la qüestió de l'animalitat podia esdevenir una aposta estratègica, ja que permetria elaborar una teoria sobre el que és anòmal. La humanitat, pensava, és tributària d'aquesta animalitat anòmala, de manera que repensar l'estatus d'allò animal podria transformar la comprensió del que és humà.

Jacques Derrida, al seu torn, va abordar en un dels seus últims llibres, L'Animal que donc je suis (2006), la deconstrucció d'una tradició filosòfica que ha maltractat els animals ja des del concepte mateix. D'aquesta manera, Derrida intentava mostrar la fragilitat i porositat de les suposades fronteres entre el que és animal i el que és humà, i obria un àmbit especulatiu que va quedar truncat amb la seva mort.

Aquest llibre es proposa reobrir la qüestió de l'animalitat i la monstruositat a la cruïlla entre pensament i pràctiques artístiques, i en el si d'una indagació sobre la identitat i allò comunitari. D'altra banda, planteja una interpel·lació sobre el paper que han tingut l'animalitat i la monstruositat com a dispositius d'alterització i marginalització de determinats col·lectius.