al

El turisme ha tingut un paper fonamental en la configuració del capitalisme espanyol des dels anys 60, en especial als territoris de la costa mediterrània i les illes Canàries. Aquesta especialització turística dins d’Europa, que s’inicià en temps de la dictadura franquista, es va veure reforçada arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) l’any 1985, i encara més amb la darrera crisi financera global a partir de l’any 2008. Paral·lelament, grans cadenes hoteleres de capital espanyol no només van fer el salt arreu del país sinó que també es van llançar a la conquesta de nous territoris, en especial al Carib, convertint-se en empreses cada cop més globalitzades i amb una influència política creixent. En aquest context, la presència cada cop més destacada de les activitats turístiques a llocs com Barcelona o Mallorca, sumada al desmantellament o crisi d’altres activitats i a la irrupció de nous fenòmens com les “economies col·laboratives”, en especial en relació a l’habitatge d’ús turístic, ha portat a una situació de dependència creixent envers aquestes activitats. Les conseqüències d’aquest model econòmic s’han anat aguditzant en els darrers anys amb la massificació turística a determinats territoris: increment del cost de la vida, desplaçament de la població de menys poder adquisitiu cap a espais perifèrics per la turistització dels seus barris, i impactes ambientals i territorials cada cop més greus, que aguditzen problemes globals com el canvi climàtic. Al mateix temps, el retorn social d’aquest tipus d’activitats, tant pel que fa a la qualitat del treball generat com a la seva fiscalitat i redistribució cap a necessitats col.lectives, és clarament deficient.

En aquesta conjuntura, els moviments socials crítics amb el turisme han anat creixent i s’han trencat els consensos que el capital turístic havia aconseguit imposar durant anys. La proposta de “decreixement turístic” encapçala mobilitzacions i accions veïnals. Treballadores i treballadors del turisme es fan visibles i qüestionen cada cop més la precarització que estan patint. Així, el debat públic sobre el turisme està cada cop més present i les administracions vinculades a propostes de canvi s’enfronten amb la necessitat de regular i generar polítiques turístiques que prioritzin les necessitats de la majoria de la població, i en especial dels sectors populars més afectats pels impactes d’aquesta especialització i massificació turística.

Aquest curs, adreçat a activistes i a la ciutadania, pretén enfortir l’anàlisi crítica del turisme des de les perspectives de l’economia i l’ecologia política. Un curs i un espai de debat compromès amb les necessitats i drets de les grans majories sobre el seu territori i els seus recursos.

Organitza:
La Hidra cooperativa
ALBA SUD
Economia i ecologia política del Turisme

Programa

10, 16, 23 I 30 DE MARÇ, 6 I 7 D'ABRIL DE 19 h A 21 h
Lloc: Aula 0, excepte la sessió del 10 de març que es desenvoluparà en el Espai-Taller.

DIVENDRES, 10 DE MARÇ
Una economia política del turisme en Espanya
Ivan Murray
(Universitat de les Illes Balears)
El turisme ha jugat un paper cabdal en la història del capitalisme espanyol. Tot i que sovint no s’ha valorat la seva rellevància, hi ha qui sosté que les bases morals de la dictadura franquista es van erosionar gràcies al turisme, facilitant la seva modernització. Al mateix temps, mitjançant l’expansió turística es va aconseguir salvar financerament el règim i també es van assentar les bases del model neoliberal espanyol. Les zones turístiques del litoral es van convertir en laboratoris des d’on es difondrien les estratègies espacials del capital i d’on es va perfilar el nexe entre el sector financer-immobiliari com a eix d’expansió. És per això que el tsunami urbanitzador ha assotat amb gran intensitat el litoral turístic. Però el capitalisme hispà ha anat deixant unes enormes petjades ecològiques, i a pesar de les promeses del progrés, el subdesenvolupament social s’ha aguditzat. Després del recent període d’eufòria del totxo i el turisme, l’economia espanyola es va encallar en la Gran Depressió. La solució que han plantejat les elits són, entre d’altres, noves dosis de ciment i turisme.

DIJOUS, 16 DE MARÇ
Gentrificació turística de la ciutat

Agustín Cócola Gant (Universidad de Lisboa) i Toni Lopez Gay (Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona)
En els processos de gentrificació que s’estan produint a nombroses ciutats arreu d’Espanya el turisme ha tingut un paper central, donada la intensa especialització en aquestes activitats de la nostra economia. Es tracta de processos de transformació urbana que tenen com a objectiu «revitalitzar barris degradats» atraient nous residents amb alts ingressos, el que provoca el desplaçament de la població original, normalment d’escassos recursos. Per múltiples mecanismes el turisme potencia els processos de gentrificació en marxa, i de fet ha esdevingut un element gentrificador en si mateix. Així, dinàmiques com la privatització de l’espai públic, la desaparició del comerç tradicional i la seva substitució per establiments destinats a satisfer la demanda del visitant o l’assetjament a l’habitatge per facilitar l’allotjament turístic formen part d’un mateix procés de desplaçament de la població local. Ciutat Vella a Barcelona esdevé un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de fenomen

DIJOUS, 23 DE MARÇ
L’expansió del capital turístic espanyol al Sud global. El treball als hotels tot-inclòs de la República Dominicana.

Ernest Cañada (Alba Sud)
El fet que Espanya sigui una de les primeres potències turístiques del món ha afavorit l’aparició de gegants empresarials turístics que han protagonitzat la colonització turística de noves perifèries, especialment al Carib. Lluny de les imatges propagandístiques on s’exporta “desenvolupament” i “prosperitat”, la construcció dels espais turístics és un procés de caràcter violent. Suposa en primer lloc la despossessió de recursos bàsics per a la vida de les poblacions locals i la reorganització territorial per facilitar el funcionament de la indústria turística. En segon lloc, dóna peu a forts processos de mobilitat poblacional, amb expulsions i atracció de nous residents temporals o permanents. Finalment, dóna lloc a una integració subordinada en l’estructura laboral de les noves activitats. La província de l’Altagracia a la República Dominicana concentra una important presència d’hotels “tot-inclòs” de capitals d’origen espanyol. Les condicions laborals i de vida de la població vinculada a aquest tipus d’activitat són extremadament precàries, molt lluny d’un horitzó de treball decent i vida digne

DIJOUS, 30 DE MARÇ
El turisme, una indústria sense xemeneies? Entre els creuers i el canvi climàtic

Maria Garcia (Ecologistas en Acción) i Joan Buades (Alba Sud)
Els apologetes empresarials del turisme sovint fan referència a aquest conjunt d’activitats com la “indústria sense xemeneies”. Malgrat els discursos propagandístics, les implicacions ambientals del turisme són enormes, des de recursos materials i energètics que fan possible l’activitat com els residus que genera. A partir de l’anàlisi de la contaminació atmosfèrica que provoquen els creuers a una ciutat com Barcelona, de la contribució global del turisme al canvi climàtic, i del què això suposa per al futur de la humanitat, posarem de relleu la materialitat d’un sector sovint volgudament invisibilitzat.

DIJOUS, 6 D'ABRIL
La necessitat (urgent) d’un decreixement turístic. Experiències de Mallorca i Barcelona

Margalida Ramis (GOB); Daniel Pardo (ABTS); Macià Blàzquez (Universitat de les Illes Balears, GOB y Alba Sud)
Organitzacions socials diverses, com el GOB o Tot Inclòs a Mallorca, o l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) a Barcelona, reclamen un decreixement turístic en espais profundament turistitzats com a única forma real de fer front al conflicte creixent provocat per l’expansió d’aquest tipus d’activitats. Els casos de Mallorca i Barcelona mostren la necessitat urgent d’apostar per polítiques decreixentistes.
Com s’estan organitzant aquests moviments socials? Quines experiències i aprenentatges s’estan generant? Com podem posar límits a l’expansió i reduir el pes de la indústria turística? Com desturistitzar la nostra economia? Sobre quines bases i com s’ha de dur a terme? Com podem fer que el decreixement ens serveixi per pal·liar ambdues crisis, l’ecològica i la social?

DIVENDRES, 7 D'ABRIL
¿Cómo intentamos dominar a la bestia? Movimientos sociales y políticas públicas ante el turismo. El caso de Barcelona
Gala Pin
(Regidora Ciutat Vella); Albert Arias (Pla Estratègic Turisme de Barcelona); Reme Gómez (ABTS); Claudio Milano (Ostelea – Turismografies); Jordi Gascón (Universitat de Barcelona – Fòrum Turisme Responsable)
Un dels principals conflictes que es viu a la ciutat de Barcelona té a veure amb l’expansió i sobredimensió del turisme i les diferents formes de regular-lo i, al seu torn, les resistències que això provoca en la indústria (que expressa també diferents interessos contraposats) i els seus defensors. Què estan fent moviments socials i ajuntament davant d’aquesta problemàtica? Quins marges té l’administració local? En quin punt es troben les relacions entre moviments socials i administració quant a a la regulació del turisme? Quins punts de confrontació i tensió estan oberts? Com podem avançar en defensa de les necessitats i drets de la majoria de la població?

cursos [at] lahidra [dot] net