AIMÉE ZITO LEMA, SUBVERSIVE BODY (2016)
Aquesta acció parteix d’una sèrie de fotografies històriques on es fa present la figura de diverses persones que van lluitar contra règims dictatorials, en particular a l’Argentina. En una acció tan simple com simbòlica, l’artista cobreix amb cura els cossos de diverses persones (participants voluntaris de totes les edats). Les impressions fotogràfiques de gran format es modelen a la mida dels cossos dels participants. Aquests «nous» cossos deixen la seva empremta en el paper, que al seu torn porta en si mateix la imatge d’altres cossos, aquells cossos subversius que ja no hi són, però amb una presència que es manté viva, conscientment o inconscientment, en el nostre tràfec quotidià i el nostre pensament.
Aimée Zito Lema és artista visual. Va estudiar a la Universidad de les Artes de Buenos Aires i la Gerrit Rietveld Academy d’Amsterdam, i va realitzar un Màster en Investigació Artística a la Royal Academy de la Haia (2009-2011). El seu treball indaga en la manera en què els esdeveniments són recordats i enregistrats, i en la influència que exerceixen sobre el futur. En el cas dels éssers humans, aquest procés implica experiències i records; en el cas dels materials, les accions físiques també tenen una vida més enllà, i les seves repercussions són permanents.

ITZIAR OKARIZ, BARON ASHLER (2015)
Dos performers, l’un al costat de l’altre, s’involucren en la lectura fragmentària d’un text, un extracte d’un diari de somnis que l’artista ja fa un temps que escriu. És el 24 d’octubre de 2015. Es tracta d’una exploració de l’espai entre el text i la seva vocalització, un text alterat pel seu pas pel cos, una experiència gairebé hipnòtica produïda per la repetició i la sostracció, entre la possibilitat de sentit i la inintel·ligibilitat, fins que el text apareix íntegrament per acumulació.
Performers: Itziar Okariz i Víctor Iriarte

NORBERTO LLOPIS + PAZ ROJO, EL CAPITALISTA (2016)
En el seu volum Qu'est-ce que la philosophie?, Gilles Deleuze i Félix Guattari escriuen sobre els personatges conceptuals. Un personatge conceptual no és un tipus psicosocial, sinó més aviat una manera d’acostar-se a la perspectiva en el pensament (per simplificar). Deleuze i Guattari escriuen sobre el personatge conceptual de L’idiota de Dostoievski, gairebé com un paradigma de la filosofia moderna, com un subjecte indiferent. Això em va fer pensar en aquell altre personatge, Don Quijote, el personatge de la representació compulsiva que també em sembla rellevant i efectiva en el nostre temps. Em preguntava si es podria definir com a personatge conceptual el tipus psicosocial d’El capitalista. Quina seria l’epilèpsia d’El capitalista? Quina seria la il·lusió, la bogeria d’El capitalista?

Norberto Llopis Segarra va néixer a València, i actualment viu i treballa a Madrid. Es va graduar a l’Escola Superior de Dansa i Coreografia de l’Institut del Teatre de Barcelona i més tard va cursar el Màster en Arts Performatives DasArts a Amsterdam. El 2016 va rebre un grau en Filosofia per la UNED. Actualment realitza un Màster en estudis avançats de filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Ha desenvolupat el seu treball artístic en diversos formats a Barcelona, Brussel·les i els Països Baixos. Com a intèrpret, ha participat en diversos processos creatius amb artistes com Carolien Hermans, Diego Gil, Jefta Van Dinther i Nada Gambier.
Paz Rojo desenvolupa la seva activitat en el camp de les arts vives i el moviment. Actualment cursa estudis de doctorat a la Universitat de les Arts d’Estocolm, amb una tesi titulada The Refusal to Choreograph and its Movement: The Subaltern Pathway. En aquesta investigació s’hi inclou el laboratori itinerant «Coreografía: un problema a practicar», realitzat des de 2010 de manera autoorganitzada, així com en diversos festivals, institucions i contextos. Entre 2011 i 2014 produeix i crea, entre d’altres iniciatives, Lo que sea moviéndose así (2011); EX POSICION UNIVERSAL (democracy is a psycho-kinetic training) (2012); YES WE CANNOT, una pre-formance en la era de la con-fusión (2012); I don´t like community in the same way I don’t like contact-improvisation (2013); DANCISMO (2014). També comissaria ¿Qué puede un cuerpo? (2014-2015); i les iniciatives col·lectives CAMPO # 1 coreografiar la disidencia (2014); ¿Y si dejamos de ser (artistas)? (2013); i A piece... together? (2010-2011).

Amb la col·laboració de:
TheFolioClub
Patrocinador principal d'activitats:
Estrella Damm
Aimée Zito Lema, ‘Paper Memory’, videostill, 2016 (cortesía de la artista).

Programa

DISSABTE, 6 DE MAIG
19 h Aimée Zito Lema
, Subversive Body (2016)
Lloc: planta baixa del CED.
Gratuït. Sense inscripció prèvia fins a completar aforament.

20 h Itziar Okariz, Baron Ashler (2015)
21 h Norberto Llopis + Paz Rojo, El capitalista (2016)
Lloc: Sala d'exposicions del Convent dels Àngels. Preu: 5 euros

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68