Activitats Cursos i seminaris

Les imatges recurrents. Sobre les condicions materials del seu retorn

Jornades sobre visualitats crítiques (primera sessió)

19 set. 2017

16 h

Silvia Maglioni & Graeme Thomson - Dark Matter Cinema Tarot, Nocturnal Committee # 1, captura de video. Cortesia dels artistes

Silvia Maglioni & Graeme Thomson - Dark Matter Cinema Tarot, Nocturnal Committee # 1, captura de video. Cortesia dels artistes

DIMARTS 19 DE SETEMBRE

16 h Presentació a càrrec de Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA, i Leire Vergara, comissària independent i directora de Bulegoa, oficina d’art i coneixement a Bilbao per al desenvolupament de la investigació artística.

16.30 h Aurora Fernández Polanco. Professora titular al departament d’Història de l’Art Contemporani de la Universidad Complutense de Madrid.

Cossos, espectres i formes de vida
De la mateixa manera que l’economia feminista decideix centrar-se en els processos vitals per fugir de l’abstracció de les xifres, la singularitat de les imatges ens posa en situació de reviure i reescriure críticament el passat i ens protegeix de la temptació de caure a les urpes de l’abstracció del concepte. La cura en els formats, escales, suports, tècniques de «disseminació» del discurs, tots els detalls que intervenen en la materialitat de l’assaig visual, performatiu o curatorial, poden contribuir a fer que passi alguna cosa o no passi res, a activar les forces o encapsular-nos en formes mortes. Parlarem de les possibilitats d’una narrativa visual biohistòrica com a forma d’escriptura viva, és a dir, encarnada.

17.30 h Teresa Lanceta. Artista i professora a l’Escola Massana de Barcelona. Desenvolupa el seu treball a través del teixit i l’escriptura.

VEIG, VEIG. Com veiem el que veiem
Auto de fe (Pedro Berruguete, Museo del Prado) és una taula encarregada pel Gran Inquisidor Tomás de Torquemada per a la seu del Tribunal de la Santa Inquisició. La pintura assoleix una forta càrrega «propagandística». El missatge era evident i directe: s’hi pot apreciar que el condemnat que pujarà a la foguera, amb la corda al coll, té el cabell rinxolat i el nas aguilenc, trets indicatius de jueus i conversos. Actualment Auto de fe perd la seva funció primitiva i esdevé, per contra, un testimoni d’esdeveniments cruels, que posa de manifest l’actuació despietada de la Inquisició espanyola i la seva violenta justícia.

Encara em pregunto com vaig arribar a convertir un jove de bellesa sublimada, que espera la seva execució a l’alba, en un poeta rebel que lluita per la causa irlandesa. En realitat, el jove Payne no era poeta, sinó un confederat d’Alabama que va apunyalar el secretari d’Estat dels EUA dins de la conspiració que va acabar amb la vida de Lincoln.

Els jardins de l’antic hospital de la Santa Creu són un espai ampli, ple d’arbres i parterres amb flors. Durant el dia estan oberts a un públic heterogeni. En racons amagats s’hi beu barat, la droga hi corre en excés i alguns hi fan una becaina mentre pateixen els avatars de la seva mala fortuna. Hi ha tarongers, xicrandes i roses blanques silvestres de pètals escassos en simetria amb el seu entorn, fràgils pètals que es desfullen amb un lleu corrent d’aire.

«Que la vida anava de debò» ho aprens com en un rampell, en instants efímers molt abans que te la juguis, com aquell diumenge a la tarda en que els meus pares em van donar uns diners inesperats per anar a comprar llaminadures.

Una noia sosté un ermini en un quadre de Leonardo da Vinci. És l’últim ermini viu en la història de l’art; des d’aleshores, els erminis hi apareixen escorxats per a l’ostentació del poder. Com en els contes, els llueixen uns desaprensius reis Mides.

18.30 h. Pausa

19 h. Silvia Maglioni & Graeme Thomson. Artistes i cineastes.

Dark Matter Cinema Tarot. Comitè Nocturn a Barcelona
(Lectura col·lectiva amb Silvia Maglioni & Graeme Thomson)

El Dark Matter Cinema Tarot (o Cinema tarot de la matèria fosca) constitueix, en paraules dels seus autors, «una tecnologia vernacla», una eina per explorar col·lectivament de quina manera les imatges poden obrir nous canals d’infrapercepció que connectin les indagacions amb diversos àmbits d’experiència personal, estètica, social i política, i s’acostin a la matèria fosca que plana damunt la imatge cinematogràfica.
En el DMCT, Silvia Maglioni & Graeme Thomson han substituït els arcans major i menor del tarot per una selecció de fotogrames de la història del cinema. Desvinculades del simbolisme del tarot clàssic, suspeses entre la contingència i la fatalitat, les cartes del DMCT reboten les preguntes que reben a través d’un procés de descripció especulativa i fabulació col·lectiva. Cada lectura comporta una configuració singular de gestos, situacions i relacions. Cada consulta del Tarot emplaça un Comitè Nocturn a buscar les narratives alternatives i les possibilitats esquizoanalítiques contingudes en les diverses constel·lacions de figures, formes i forces –i les seves repeticions parcials– resultants de cada tirada de cartes.

BIOGRAFIES
Aurora Fernández Polanco
Doctora en Història de l’Art i professora titular al departament de Teoria i Història de l’Art Contemporani de la Universidad Complutense de Madrid. És IP del projecte Visualidades críticas: reescritura de las narrativas a través de las imágenes i editora de la revista Re-visiones. Ha investigat els canvis perceptius en l’apreciació de l’art actual i els vincles entre memòria, política i visualitat. S’ha preocupat pels aspectes que relacionen investigació artística, cos, imatges i escriptura. Ha publicat nombrosos llibres i articles, entre els quals destaquen «Escribir, otra forma de montaje», a S. Blasco (ed.), Investigación artística y universidad: materiales para un debate (Madrid: Ed. Asimétricas, 2013) i Pensar la imagen/Pensar con las imágenes (Salamanca: Delirio, 2014). Pròximament publicarà Antepenúltimas cosas. Crítica visual del saber solitario (Bilbao: Consonni, 2018). Entre els seus últims comissariats cal esmentar Eva Lootz: A la izquierda del padre, a la Real Casa de la Moneda, Madrid, 2010, i Image(s), mon amour. Rabih Mroué al CA2M, 2013.

Teresa Lanceta
Llicenciada en Història Moderna i Contemporània i doctorada en Història de l’Art. Imparteix classes a l’Escola Massana de Barcelona i col·labora a les revistes d’art Concreta, Arteyparte, Horizons maghrébins i Debates sobre arte. El seu treball es desenvolupa a través del teixit i l’escriptura. Treballa sobre l’art popular tèxtil de l’Atles Mitjà, la catifa espanyola del segle XV i les dones a la indústria tabaquera. Des de 1989 ha dut a terme exposicions temporals a diversos centres culturals i museus d’Espanya i de l’estranger i ha participat en nombroses exposicions col·lectives. Entre els seus treballs més recents cal destacar El paso del Ebro (Galería Espacio Mínimo, Madrid, 2015); La réplica infiel (CA2M, Móstoles-Madrid, 2016); Adiós al rombo (La Casa Encendida, Madrid; Azkuna Zentroa/La Alhondiga, Bilbao, 2016); Notificacions (Centre del Carme Cultura Contemporània, València, 2017). Ha participat també en biennals d’art com la de São Paulo i Venècia.

Silvia Maglioni & Graeme Thomson
Artistes i cineastes. En la seva obra interroguen les ficcions i formes potencials que emergeixen de les ruïnes de la imatge en moviment. La seva pràctica inclou la creació de curtmetratges i llargmetratges, exposicions, instal·lacions sonores i videoinstal·lacions, performances, accions, programes de ràdio i llibres. La seva producció artística utilitza el cinema expandit per reactivar històries i arxius perduts o oblidats i impulsar noves modalitats de compromís col·lectiu amb el pensament contemporani. El cinema de Maglioni i Thomson inclou Wolkengestalt, Blind Data, Facs of Life, Through the Letterbox, In Search of UIQ i Disappear One. La seva obra s’ha presentat en festivals cinematogràfics internacionals, museus i espais d’art com FID-Marseille, Bafici, Jihlava, FIFVC-Beirut, Centre Pompidou, Anthology Film Archives, Tate Britain, Serralves, Redcat, Museu de Arte Moderna de Bahia, The Showroom, KHOJ, Castello di Rivoli, Institute of Modern Art Brisbane, Casco, CA2M i Van Abbe Museum. Com a artistes en residència a Les Laboratoires d’Aubervilliers, han portat a terme common infra/ctions, un projecte que estableix connexions entre infraformes i el desenvolupament de «tecnologies vernacles» i que ha donat lloc al Dark Matter Cinema Tarot i a la creació del Centre per al Desaprenentatge de la Llengua. Actualment preparen una nova pel·lícula, Common Birds.


Patrocinador:

Inscripció

Preu del seminari sencer: 15 €. Gratuït per Amics del MACBA. Cal inscripció prèvia.
Preu per sessió: 5 € (la inscripció per sessions individuals només es podrà fer a la taquilla, abans de que comenci l'activitat, sempre que l’aforament per la compra de les tres sessions no estigui complert). En castellà i anglès amb traducció simultània. Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

Contacte

Programes públics
macba@macba.cat
Tel: 93 481 33 68

Informació per al visitant

Inscripció Accedeix-hi directament fent clic al botó.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Activitats