Ir al contenido principal

Nascuda a Sarajevo, Maja Bajevic va viure la guerra de l’antiga Iugoslàvia, que als anys noranta va trencar aquest país balcànic. Des de llavors, el conflicte bèl·lic i la memòria reparadora de l’art han centrat bona part de les seves propostes visuals, com aquesta acció realitzada en col·laboració amb l’artista i cineasta canadenc Emanuel Licha, amb qui treballa sovint. Bajevic camina damunt d’un prat verd evocant les estances del seu pis familiar a Sarajevo, ocupat des de la guerra i que, quan va realitzar aquesta acció, encara no havia pogut recuperar. L’artista es desplaça per les diferents cambres del pis guiada pel record: “Em moc pel prat com si caminés dins d’ell; vaig d’una habitació a l’altra, descrivint-les i explicant-ne anècdotes. [...] De la mateixa manera que nosaltres habitem la nostra llar, ella ens habita també a nosaltres. Ens identifiquem amb determinats indrets i aquests marquen les nostres vides. Amb les desaparicions d’aquests llocs, voluntàries o forçades, nosaltres també perdem tot allò que vàrem viure en ells.”