Aquesta activitat es podrà seguir en streaming.

DISSABTE 27 DE MAIG DE 2017
Lloc: Auditori Meier

10 h Vicenç Navarro - Les amagades causes polítiques de la crisi
Aquesta conferència mostrarà la importància que ha tingut el conflicte capital-treball, i la victòria del primer sobre el segon, com a causes de la crisi, tant financera com econòmica, que ha determinat la crisi política del món capitalista occidental.

11 h Ugo Bardi - La transició ecosocial davant el penya-segat de Sèneca
L’estudi de sistemes complexos és una part fonamental de la revolució científica de la nostra era. Des de l’estudi del clima fins al dels sistemes socioeconòmics, hem de recórrer a noves eines que transcendeixin la «ciència lineal» típica de la física. Els sistemes complexos tenen les seves pròpies regles: es nodreixen d’efectes retroactius que sempre ataquen de nou, sovint amb més intensitat. Per estudiar aquests sistemes es necessiten eines com la dinàmica de sistemes o la simulació basada en agents que ens expliquin com es comporta el sistema, encara que no necessàriament com es comportarà. Amb l’ajuda d’aquestes eines descobrirem una enorme quantitat de fenòmens de gran importància per comprendre el món que ens envolta. Un d’ells és el que he anomenat «efecte Sèneca», és a dir, un sistema que colpeja de cop i volta amb gran força, o que en comptes de procedir lentament, en un moment donat s’ensorra amb inusitada rapidesa. Quan això s’esdevé en grans sistemes, com el transport aeri o el mercat borsari, el col·lapse afecta un gran nombre de persones. Altres sistemes complexos són el clima i l’economia global. Analitzant aquests sistemes aprendrem a controlar-los, però només si deixem de creure que els podem obligar a comportar-se com volem nosaltres.

12 h Pausa

12.30 h Miren Etxezarreta - La despossessió de la vida quotidiana
Amb la globalització desencadenada als anys noranta del segle XX i la crisi econòmica iniciada el 2007, s’han produït arreu del món canvis profunds en l’economia, la societat i la vida de la ciutadania. La restauració del capitalisme per sortir d’una crisi requereix afrontar les múltiples conseqüències de les seves contradiccions internes. Els mecanismes restauradors de la taxa de guany són recurrents al llarg de la història: augment de l’explotació i noves formes d’espoli del treballador i despossessió de propietats o drets. En cada moment històric les formes de despossessió han variat. Avui dia, el capitalisme requereix aprofundir en la seva absorció de la riquesa en tots els àmbits i en totes les formes possibles. Això condueix a una nova etapa en què s’intensifica l’absorció de la renda i la riquesa de la població per mitjans diferents de l’explotació en el treball, formes que D. Harvey, seguint les idees de Marx pel que fa a l’acumulació primitiva, ha denominat de despossessió. En aquesta xerrada s’intentarà ampliar una mica el concepte de despossessió i il·lustrar-ho amb alguns exemples concrets de la manera en què s’està produint a l’Espanya del segle XXI.

13.30 h Ugo Bardi, Miren Extezarreta, Yayo Herrero, Vicenç Navarro (taula rodona) - El futur del creixement econòmic
Si hi ha cap consens sòlid que unifica divergències ideològiques és el creixement econòmic. Cap partit polític pot aspirar a guanyar unes eleccions si no promet unes taxes d’increment del PIB substancials. Tota la nostra estructura social funciona amb aquest prerequisit. Tanmateix, el creixement econòmic depèn d’un consum creixent d’energia i recursos naturals, que són limitats. Aquesta taula rodona gira entorn d’una de les qüestions estratègiques de la propera dècada: les possibilitats de mantenir economies expansives en un context d’ultrapassament ecològic accelerat, i les implicacions que això té per als projectes d’emancipació social. El desacoblament energia-creixement i la desmaterialització de l’economia són realment una solució? Una economia d’estat estacionari és compatible amb el capitalisme? Poden funcionar els projectes econòmics alternatius, que no aspirin al creixement perpetu, en el marc de la Unió Europea? Podem aconseguir una vida bona que no depengui de l’increment continuat dels nostres consums?

BIOGRAFIES
Ugo Bardi
Professor de química a la Universitat de Florència, on es dedica a la investigació sobre sostenibilitat i energia amb una visió especial sobre l’esgotament dels recursos minerals. És membre del comitè científic internacional de l’ASPO (Associació per a l’Estudi del Pic del Petroli i el Gas). És actiu en la difusió de resultats científics en sostenibilitat i ciència climàtica al blog Cassandra’s Legacy . Entre les seves publicacions més recents, destaquen The Limts to Growth Revisited (Springer, 2011), Extracted: How the Quest for Mineral Wealth Is Plundering the Planet (Chelsea Green, 2014) i El efecto Séneca: por qué el crecimiento es lento pero el colapso es rápido (de pròxima publicació).

Miren Etxezarreta
Doctora en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la London School of Economics. Des de 2007 és catedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la UAB. El seu àmbit de treball i de recerca s’ha centrat en l’economia agrària, la política econòmica i el desenvolupament econòmic. Participa activament en diversos moviments socials, i en particular en el Seminari d’Economia Crítica TAIFA, dedicada a promoure la crítica de l’economia convencional, la formació d’economistes joves i la divulgació crítica de temes econòmics d’actualitat a través de la publicació d’informes d’economia crítica.

Yayo Herrero
Antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola; directora general del FUHEM des de 2012; sòcia fundadora de Garúa S. Coop. Mad. Va ser coordinadora del CCEIM de la Fundación General Universidad Complutense de Madrid entre 2009 i 2012. És una destacada investigadora en l’àmbit ecofeminista i ecosocialista a nivell europeu i ha participat en nombroses iniciatives socials sobre promoció dels Drets Humans i ecologia social, camp en el qual ha publicat més d’una vintena de llibres i nombrosos articles. Membre del consell editorial de Hegoa i del consell de redacció de Papeles, va ser també coordinadora confederal d’Ecologistas en Acción entre 2005 i 2014.

Vicenç Navarro
Ha estat catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. Actualment és catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. És també professor de Polítiques Públiques a la Johns Hopkins University (Baltimore, EUA), on ha impartit docència durant quaranta-cinc anys. Dirigeix el Programa en Polítiques Públiques i Socials patrocinat conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i The Johns Hopkins University i també l’Observatorio Social de España. Les seves àrees d’investigació són l’economia política, l’Estat del benestar i els estudis polítics. En la seva trajectòria ha assessorat les Nacions Unides, l’Organització Mundial de la Salut i nombrosos governs: entre d’altres, el govern d’Unitat Popular de Xile, el govern cubà (en la reforma sanitària), el govern socialdemòcrata suec, el govern socialista espanyol, els governs tripartits i «d’entesa» catalans, així com el govern federal dels EUA. L’any 2014 va rebre el Premi Stebbins, que s’atorga al millor professor del Programa de Polítiques Públiques de la Johns Hopkins University.

Allan Sekula, Shipwreck and Workers (Version 3 for Kassel) [part de l’obra], 2005-2007 © The Estate of Allan Sekula
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68