Rosanna, 1970

"No m’interessen els moments àlgids de la vida. Només 5 minuts al dia són interessants. Jo vull mostrar la resta, la vida normal."

Hans-Peter Feldmann

"El món humà no es defineix només pel que és històric, per la cultura, per la totalitat o la societat global, per les superestructures ideològiques i polítiques. Es defineix per aquell nivell intermedi i mediador: la vida quotidiana. En ella s'observen els moviments dialèctics més concrets: necessitat i desig, gaudi i no gaudi, satisfacció i privació. Assoliments i llacunes, treball i no treball, la part repetitiva i la part creadora."

Henri Lefebvre

¿Però quins aspectes del que és quotidià mostra Feldmann? Fins ara hem vist que la seva mirada recull diversos aspectes en incloure les imatges i els objectes que l'habiten i les narratives que construïm amb tot això. Però veurem que també descriu el quefer quotidià i el terreny de la "intimitat sensible". En aquestes narratives, la seva mirada es torna més contemplativa. El cas més extrem d'aquesta mirada abstreta són les nombroses Time Series, sèries de temps que Feldmann inicia als anys setanta. Aquestes sèries són imatges consecutives d'un mateix lloc o una mateixa persona en un espai molt breu de temps, com si fossin fotogrames. Els temes són trivials: un home llegeix un diari, una parella camina pel carrer, una dona neteja una finestra de l'edifici del davant, gavines al cel, el racó d'un jardí. Feldmann observa, contempla petits esdeveniments. Res no és important o transcendent, només un moment qualsevol d'un dia qualsevol. Recull el pas del temps en les 36 imatges que composen un rodet, amb una velocitat pròxima a la que utilitza la càmera de cinema. Però si en el cinema la temporalitat que es viu és el present, aquestes sèries de fotos parlen de capturar el temps, de detenir el flux invisible que teixeix la nostra vida per inspeccionar-lo. Responen a la perplexitat davant la idea del temps, com si interroguessin la immanència de la vida.

Feldmann ha convertit els moments trivials, els moments desatesos que emplenen els nostres dies, en esdeveniments, en alguna cosa que és digne de ser fotografiada i recordada. Es tracta de moments on pràcticament no hi ha acció, on no passa res. I on no passa res, només podem ser. Si la col·lecció indaga en les narratives que donen sentit al tenir, en aquestes narratives situades en espais temporals on no passa res, estem més a prop del ser que del tenir. Més a prop de la vida contemplativa que de la vida activa. D'aquí el caràcter meditatiu d'aquestes sèries d'imatges tan corrents.

Helena Tatay

Helena Tatay, Texto, Helena Tatay (ed.), Hans-Peter Feldmann. 272 Pages. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2001.