"Com va subratllar Benjamin en analitzar les galeries comercials parisenques del s.XIX, tot l'entorn semblava dissenyar per induir al nirvana més que a la consciència crítica. I moltes altres institucions culturals - museus i centres de patrimoni cultural, espais per a espectacles, exposicions i festivals - semblen tenir com a finalitat el correu de la nostàlgia, la producció de records col.lectius asèptics, la creació de sensibilitats estètiques sense sentit crític i l'absorció de les possibilitats futures en un camp no conflictiu eternament present. Els continus espectacles de la cultura de la mercaderia, incloent-hi la mercantilització de l'espectacle mateix, ajuden a fomentar la indiferència política."
David Harvey, Espacios de esperanza
David Harvey és professor de geografia a la City University of New York i a la London School of Economics. És autor del llibre Espacios de esperanza (Akal, 2003).
“Com va subratllar Benjamin en analitzar les galeries comercials parisenques del s.XIX, tot l’entorn semblava dissenyar per induir al nirvana més que a la consciència crítica. I moltes altres institucions culturals – museus i centres de patrimoni cultural, espais per a espectacles, exposicions i festivals – semblen tenir com a finalitat el correu de la nostàlgia, la producció de records col.lectius asèptics, la creació de sensibilitats estètiques sense sentit crític i l’absorció de les possibilitats futures en un camp no conflictiu eternament present. Els continus espectacles de la cultura de la mercaderia, incloent-hi la mercantilització de l’espectacle mateix, ajuden a fomentar la indiferència política.”
David Harvey, Espacios de esperanza
David Harvey és professor de geografia a la City University of New York i a la London School of Economics. És autor del llibre Espacios de esperanza (Akal, 2003).
