Activitat
Dijous 27 de juny del 2024
Dijous 27 de juny del 2024
Invocacions (Acte I)
Chaveli Sifre, María Jerez i Maria W Horn
en curs
El primer acte d’Invocacions comença amb la invitació a una ofrena: el Brindis animista de l’artista porto-riquenya Chaveli Sifre, que presentarà, a més, la seva nova performance Agua de fuego (Aigua de foc), un ritual olfactiu les restes del qual podran visitar-se a la cripta subterrània del Convent dels Àngels durant les dues jornades del programa. A continuació, la coreògrafa María Jerez presentarà la performance Blob, i tancarem la jornada amb Den Vita Duvans Lament, una instal·lació sensorial de la compositora Maria W Horn a la Capella del MACBA.
programa
Invocacions (Acte I)
17:00 – 19:00 h
Chaveli Sifre. Agua de fuego
Fòrum i Cripta (Capella MACBA). Entrada gratuïta per ordre d’arribada. *
*Aquesta obra és una trobada-instal·lació amb Chaveli Sifre, i té una durada de 10-15 min. L’entrada es farà per ordre d’arribada fins a les 18.30 h. Grups reduïts de 3-5 persones. La inscripció es realitzarà a la pròpia recepció de la Capella des de les 17:00 h.
Agua de fuego explora dues versions d’un mateix ritual i els connecta a través d’una destil·lació, una extracció de la matèria, una metamorfosi. Les festes de la nit de Sant Joan són un exemple del sincretisme i de les transformacions al llarg del temps de les tradicions, que van superposant capes múltiples de significats. Ens acostem a aquests gestos ancestrals amb una destil·lació per vapor de les cendres recollides de les fogueres de Sant Joan amb aigua del Mediterrani. La cripta subterrània del Convent dels Àngels es converteix en l’escenari d’aquesta transformació.
L’obra reuneix dues tradicions de la nit de Sant Joan: les fogueres (una forma de culte al sol) en el context mediterrani i els banys rituals al mar que es practiquen a Puerto Rico aquella mateixa data. Destil·lar les cendres amb aigua de mar deixa una aroma que condensa les dues pràctiques. Les cendres, com a romanents d’una combustió, evidencien la transformació de la matèria. Actuen com a fertilitzants que permeten la regeneració cíclica de la natura. L’aigua de mar, origen de la vida, remet a la purificació, però també al trànsit entre territoris. De la destil·lació n’extraiem un líquid aromàtic que sintetitza dos elements oposats (l’aigua i el foc) i en revela la força simbòlica.
*Aquesta obra és una trobada-instal·lació amb Chaveli Sifre, i té una durada de 10-15 min. L’entrada es farà per ordre d’arribada fins a les 18.30 h. Grups reduïts de 3-5 persones. La inscripció es realitzarà a la pròpia recepció de la Capella des de les 17:00 h.
Agua de fuego explora dues versions d’un mateix ritual i els connecta a través d’una destil·lació, una extracció de la matèria, una metamorfosi. Les festes de la nit de Sant Joan són un exemple del sincretisme i de les transformacions al llarg del temps de les tradicions, que van superposant capes múltiples de significats. Ens acostem a aquests gestos ancestrals amb una destil·lació per vapor de les cendres recollides de les fogueres de Sant Joan amb aigua del Mediterrani. La cripta subterrània del Convent dels Àngels es converteix en l’escenari d’aquesta transformació.
L’obra reuneix dues tradicions de la nit de Sant Joan: les fogueres (una forma de culte al sol) en el context mediterrani i els banys rituals al mar que es practiquen a Puerto Rico aquella mateixa data. Destil·lar les cendres amb aigua de mar deixa una aroma que condensa les dues pràctiques. Les cendres, com a romanents d’una combustió, evidencien la transformació de la matèria. Actuen com a fertilitzants que permeten la regeneració cíclica de la natura. L’aigua de mar, origen de la vida, remet a la purificació, però també al trànsit entre territoris. De la destil·lació n’extraiem un líquid aromàtic que sintetitza dos elements oposats (l’aigua i el foc) i en revela la força simbòlica.
19:30 – 20:30 h
María Jerez. Blob
Sala Gòtica. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.
Blob s’enfronta a un enigma. L’enigma de com, de la trobada entre dos, en sorgeix un tercer element, una tercera dimensió, alguna cosa que abans no hi era, de manera no intencional, no pensada. I, quan emergeix, transforma tant el primer element com el segon, cosa que produeix un desplaçament, un procés de des-identificació, un xoc amb la indefinició. Blob és una entitat que encara no s’ha definit, un cíborg, una cèl·lula mutant, una cosa que canvia constantment. Amb aquesta transformació constant, Blob s’enfronta a la incapacitat d’anomenar el que no es veu.
Blob va crear-se en el marc del projecte de María Jerez WHAT IS THIRD. Aquest projecte ha compartit temps i espai amb Arantxa Martínez, Alejandra Pombo, Marten Spangberg, Edurne Rubio, Peio Aguirre, Vedrana Klepica, Anto Rodríguez, Mala Kline i Cuqui Jerez.
Crèdits: Una peça de María Jerez. Assistència tècnica: Óscar Bueno. So: Christophe Albertijn & María Jerez. Coproduït per What is Third, La Casa Encendida (Madrid), Buda Kunstencentrum (Kortrijk), University of Zagreb-Student Centre Zagreb-Culture of Change &TD Theatre. Amb el suport de TanzFabrik (Berlín).
Projecte finançat per Apap – Performing Europe project amb la col·laboració de «Creative Europe» – Programa de la Unió Europea «Cultura 2007-2013».
Blob s’enfronta a un enigma. L’enigma de com, de la trobada entre dos, en sorgeix un tercer element, una tercera dimensió, alguna cosa que abans no hi era, de manera no intencional, no pensada. I, quan emergeix, transforma tant el primer element com el segon, cosa que produeix un desplaçament, un procés de des-identificació, un xoc amb la indefinició. Blob és una entitat que encara no s’ha definit, un cíborg, una cèl·lula mutant, una cosa que canvia constantment. Amb aquesta transformació constant, Blob s’enfronta a la incapacitat d’anomenar el que no es veu.
Blob va crear-se en el marc del projecte de María Jerez WHAT IS THIRD. Aquest projecte ha compartit temps i espai amb Arantxa Martínez, Alejandra Pombo, Marten Spangberg, Edurne Rubio, Peio Aguirre, Vedrana Klepica, Anto Rodríguez, Mala Kline i Cuqui Jerez.
Crèdits: Una peça de María Jerez. Assistència tècnica: Óscar Bueno. So: Christophe Albertijn & María Jerez. Coproduït per What is Third, La Casa Encendida (Madrid), Buda Kunstencentrum (Kortrijk), University of Zagreb-Student Centre Zagreb-Culture of Change &TD Theatre. Amb el suport de TanzFabrik (Berlín).
Projecte finançat per Apap – Performing Europe project amb la col·laboració de «Creative Europe» – Programa de la Unió Europea «Cultura 2007-2013».
20:45 – 21:45 h
Maria W. Horn. Den Vita Duvans Lament
Capella. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.
La compositora electroacústica Maria W. Horn presenta una instal·lació audiovisual multicanal i una performance en viu originàriament composta per a la Biennal de Luleå, un esdeveniment artístic internacional que té lloc a Norrbotten, la regió més al nord de Suècia. Den Vita Duvans Lament combina la llum i els sons electrònics amb un cicle de cançons enregistrat i específicament creat per a la sala panòptica de la presó Vita Duvan (‘El colom blanc’).
Com afecta la consciència la privació sensorial d’una cel·la d’aïllament? En aquesta obra, Horn intenta imaginar l’experiència individual d’un pres en règim d’aïllament absolut. El silenci, la incertesa, la manca d’espai i els cicles de la llum del dia com a únic indicador del pas del temps.
El cicle de cançons s’ha creat a partir de les veus individuals dels presos, representats amb uns altaveus disposats per tota la sala. Junts formen una onada melòdica lenta i envoltant. Les veus lluiten per oferir-nos una experiència comuna, però es veuen bloquejades per l’aïllament forçat de l’arquitectura de la presó. La lluïssor vermella i blanca de la llum és una reminiscència dels cicles circadians.
La compositora electroacústica Maria W. Horn presenta una instal·lació audiovisual multicanal i una performance en viu originàriament composta per a la Biennal de Luleå, un esdeveniment artístic internacional que té lloc a Norrbotten, la regió més al nord de Suècia. Den Vita Duvans Lament combina la llum i els sons electrònics amb un cicle de cançons enregistrat i específicament creat per a la sala panòptica de la presó Vita Duvan (‘El colom blanc’).
Com afecta la consciència la privació sensorial d’una cel·la d’aïllament? En aquesta obra, Horn intenta imaginar l’experiència individual d’un pres en règim d’aïllament absolut. El silenci, la incertesa, la manca d’espai i els cicles de la llum del dia com a únic indicador del pas del temps.
El cicle de cançons s’ha creat a partir de les veus individuals dels presos, representats amb uns altaveus disposats per tota la sala. Junts formen una onada melòdica lenta i envoltant. Les veus lluiten per oferir-nos una experiència comuna, però es veuen bloquejades per l’aïllament forçat de l’arquitectura de la presó. La lluïssor vermella i blanca de la llum és una reminiscència dels cicles circadians.
aquesta activitat forma part de
participants
Invocacions (Acte I)
3 artistes
contacte