Dimarts 16 i dimecres 17 de juliol de 2024
Línies de fuga
Línies de fuga és un programa públic esqueixat del projecte audiovisual El que va per sota, que l’artista Pedro G. Romero presenta en el marc de l’exposició Una ciutat desconeguda sota la boira. Noves imatges de la Barcelona dels barris.
Línies de fuga vol ser una sèrie de taules públiques que transmetin, d’una altra manera, algunes de les idees, imatges i sons que flueixen per El que va per sota. El projecte parla, i la manera de parlar n’és una qualitat important. Parla, dic, de Barcelona, parla del flamenc i ho fa des dels Nou Barris, que no són nou, sinó tretze barris del nord de Barcelona.
El programa es desenvolupa, a més, com a anunci del festival Desvarío Flamenco, que organitza, precisament a Nou Barris, a la plaça del centre cívic de La Guineueta, la Sociedad Flamenca El Dorado de Barcelona. Així que, d’alguna manera, és una mena de pròleg, d’avançament de l’esdeveniment flamenc que marca l’estiu de Barcelona.
Línies de fuga vol presentar-se com una manera diferent de conèixer. El flamenc no és només un estil, unes músiques i uns balls, un argument i un lloc d’identitats tòpiques; és, també, un mitjà, un «mèdium», una manera determinada de fer. No es tracta, doncs, de parlar del flamenc, sinó de procurar que el flamenc enraoni, que digui coses. El que proposem, per tant, no són exactament concerts, ni xerrades especialitzades, ni converses il·lustrades. Més aviat es tracta de construir una situació, un ambient, un moment d’espai-temps singular en el qual puguem veure com fugen, com llebres, unes quantes idees.
Es tracta, doncs, de convocar alguns dels flamencs protagonistes de El que va per sota i asseure’ls al voltant d’una taula perquè prenguin cafè, facin un parell de copes i la facin petar; una mica com sol passar abans i després de les sessions d’El Dorado. Amb intervencions musicals, però no només això. El que es vol és fer parlar aquestes taules, fer que aquestes taules ballin.
No volem parlar de descolonitzar el saber, però hi ha molts convidats que són ben conscients que el saber és, necessàriament, una colònia. Aquí caminarem al voltant d’aquest lloc, per la perifèria, pels afores. El flamenc a Barcelona és més central que perifèric, tot i que no s’entengui així. D’aquesta paradoxa també en parlarem, en aquestes taules.
El mateix Pedro G. Romero rondarà per allà, repartint joc, servint cafè, omplint els gots de vi. Es tracta que no siguin només els protagonistes de la pel·lícula els que cantin, toquin i expliquin històries: els convidats —la gent de Nou Barris, d’El Dorado, del flamenc—, també parlaran d’això i d’allò, traduiran d’alguna manera el que diu el flamenc. El flamenc sempre parla per sota, d’amagatotis. Aquestes taules volen ajudar a entendre’l.
Dijo a la lengua el suspiro:
«Lánzate a buscar palabras
que digan lo que yo digo.»
Pedro Barragán amb Paco Aroca i Jordi Corominas.
Pere Martínez amb Pere Pedrals i María Cabral.
Pedro G. Romero
