Nascuda a la Patagònia argentina i formada a Buenos Aires i a Amsterdam, Amalia Pica viu i treballa a Londres. La situació política i social viscuda en el seu país d’origen durant la dictadura militar (1976-1983), quan milers de persones van ser empresonades i assassinades impunement a causa de la seva dissidència política, va marcar el seu accés a l’art i el seu posicionament. Les seves instal·lacions, escultures i projeccions plantegen qüestions entorn del llenguatge, la comunicació i la participació comunitària, que es posen sempre al servei de la protesta social. Pica s’esforça a distanciar la protesta de la conflictivitat i la violència, amb obres que incorporen la festa i la celebració col·lectiva. Construïdes amb un accentuat cromatisme i amb materials aparentment simples, els elements que utilitza connecten, d’una manera directa, amb l’imaginari universal de la festa. Així, confeti, banderoles i altres elements suposadament pobres catalitzen un marcat caràcter reivindicador de justícia social. Pica incorpora també la matemàtica de conjunts per construir metàfores sobre la comunicació, la repressió i l’experiència compartida. Entre les seves exposicions individuals, destaquen les realitzades a la Kunst Halle Sankt Gallen de Suïssa (2012), el MIT List Visual Arts Center de Cambridge a Massachusetts (2013), el Museum of Contemporary Art de Chicago (2013), el Museo Tamayo de Arte Contemporáneo de Mèxic D. F. (2013), el Van Abbemuseum d’Eindhoven (2014), el Kunstverein Freiburg (2016) i el Centro de Arte Andaluz Contemporáneo (2019). Ha participat també en mostres de referència com la Biennal de Venècia (2011 i 2015) o la Biennal de Xangai (2018). La seva obra forma part de col·leccions com la del Guggenheim Museum de Nova York, Tate de Londres, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, la Fundação Serralves de Porto i el MACBA de Barcelona.