L'obra de Carlos Bunga se situa a la cruïlla de disciplines com l’arquitectura, la pintura o la performance. Aquest artista portuguès establert a Barcelona, es va donar a conèixer a principis de la dècada del 2000 amb intervencions efímeres que, en comptes de la construcció d’una obra en el sentit tradicional d’afegir, es proposaven aparentment el contrari: la sostracció, destrucció o desmuntatge. El material que acostuma a utilitzar, el cartró, li permet explotar condicions relativament oposades, com la mal·leabilitat, la duresa, la resistència o la fragilitat. Bunga fabrica dispositius arquitectonicoescultòrics que responen als elements constructius dels edificis on intervé. La majoria de les seves obres són, doncs, respostes a edificis existents. La seva execució, que requereix un gran esforç físic, no està mai precedida per la realització de dibuixos preparatoris, sinó que implica el cultiu de la intuïció i l’atzar. Entre les exposicions col·lectives en què ha participat Carlos Bunga destaquen Manifesta 5 (Sant Sebastià, 2004); In Site 05 (San Diego Museum of Art, 2005); Unmonumental. The Object in the 21st Century (The New Museum, Nova York, 2007); Fundación Marcelino Botín (Santander), IVAM (València), Museo Patio Herreriano (Valladolid), 2008; National Museum in Warsaw (Varsòvia, 2009); 29a Biennal de São Paulo, 2010; Herzliya Museum of Contemporary Art (Israel, 2012); i Bronx Museum (Nova York, 2014). Entre les seves exposicions individuals, destaquen les celebrades a Culturgest Porto (2005); Milton Keynes Gallery (Regne Unit, 2006); Miami Art Museum (Miami, 2009); la Triennal d’Arquitectura de Lisboa, 2010; Hammer Museum (Los Angeles, 2011); Museu de Serralves (Porto) i Pinacoteca de São Paulo (2012); MUAC (Mèxic D. F., 2013); Haus Konstruktiv Museum (Zuric, 2015); Museo de Arte de la Universidad Nacional, Bogotá i la Biennal d’Arquitectura dels Estats Units a Chicago.