Va iniciar la seva formació a l’Escola del Treball de Reus, per continuar-la a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on es va incorporar com a catedràtic de pintura i que el 1978 va passar a ser la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Actiu des dels anys setanta, ha desenvolupat una obra pictòrica i gràfica d’una gran unitat que l’ha posicionat com un dels autors clau de la pintura catalana contemporània. Si bé al començament es va situar a prop de la figuració i de la pintura matèrica, arran d’una estada a París, el 1970, es va iniciar en les representacions pictòriques basades en la geometria, que tendien cap a l’abstracció geomètrica i el minimalisme. El següent pas van ser les seves sèries de transformacions lineals i seqüències successives, incorporant elements sígnics i cal·ligràfics. Des de llavors, Chancho ha fonamentat la seva producció en una recerca d’elements mínims com el signe, la línia i el color. Construeix composicions de gran format, de traç controlat però defugint tota simetria. Es val de xarxes i entramats pictòrics i gràfics que, a través del diàleg entre línies horitzontals i verticals, suggereixen un ritme i una acció.  En la seva llarga trajectòria, ha realitzat nombroses exposicions individuals. Cal destacar les que va presentar a Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (1999), el Centro de Arte Caja Burgos (2004), el Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (2005 i 2014), el Museu de Valls (2013) i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (2013). La seva obra es troba en col·leccions com la Col·lecció d’art contemporani Fundació “la Caixa” de Barcelona, la Fundació Vila Casas, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, el Centro de Arte Contemporáneo de Las Palmas de Gran Canaria, el Museo de Arte Contemporáneo Patio Herreriano de Valladolid, el Museu de Valls, el Museu d’Art Modern de Tarragona i el MACBA de Barcelona.