Amb formació a l’Escola Superior d’Art i Disseny de València, i Comunicació Audiovisual a la Universitat de València i al DAMS de la Universitat de Bolonya, viu i treballa a Barcelona. La pràctica de C. Pino investiga l’escultura com a procediment i com a programa a través de diversos mitjans artístics. La seva iconografia inclou elements que puguin transmetre referències distòpiques de la societat, alhora que apel·la a la sensualitat, el desig i el plaer com a potència sensible. Una dimensió de l’escultura en la qual conflueixen una sensibilitat transfeminista i un habitar queer com a potències ètiques i eines socials. C. Pino explora la relació entre el que és real o empíric i l’espai mental, i d’aquesta manera obre l’escultura a múltiples direccions. Incorpora l’escriptura d’una forma somàtica i entén la matèria en la seva dimensió performativa. La seva autoria s’estén a processos col·laboratius i interdisciplinaris que inclouen qüestions de contingència i classe, i que interseccionen amb altres interessos a fi de desembullar el pensament essencialista. Ha exposat individualment a l’Arts Santa Mònica de Barcelona (2017), l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2018), el Casal Solleric de Palma de Mallorca (2018), Espositivo de Madrid (2018), el COAC de Barcelona (2020) i La Capella de Barcelona (2021). Ha participat en esdeveniments com la Triennale de Milà (2006), ARCO de Madrid (en diverses edicions des de 2019) o la Biennal Leandre Cristòfol de Lleida (2021), entre d’altres. La seva obra forma part de col·leccions com DKV Arteria, Utopicus Art, Fundació Ernesto Ventós i el MACBA de Barcelona.