Mari Chordà (Amposta, Tarragona, 1942) és una pintora, poeta i activista feminista catalana. Mentre estudiava a l’Escola de Belles Arts de Barcelona va començar a experimentar amb representacions pictòriques del cos femení. Tot i el context de la dictadura de Franco en què va créixer i malgrat que havia rebut una educació catòlica tradicional, des de molt aviat va intentar explorar i subvertir la situació de les dones des de principis determinats pel feminisme i un compromís personal i públic. El 1965 es va instal·lar dos anys a París, on va entrar en contacte amb l’activitat artística de l’època. Propera a la visualitat del pop, no s’adscriu, però, a aquest moviment. A les seves obres utilitza colors plans molt vius que recorren formes sinuoses no figuratives. Ja el 1964 havia començat a treballar en la seva sèrie “Vagines”, en què explorava el seu propi cos, la seva sexualitat i el plaer. Precisament el plaer és fonamental en l’obra de Chordà com a forma de subversió. La pintura i la poesia, indissociables, planen al llarg de la seva trajectòria, vinculades a les conviccions feministes. El 1968 va fundar Lo Llar, un local d’acció multicultural i de reivindicació social a Amposta que va agitar la vida cultural de la ciutat. A partir del 1969 va començar a realitzar les seves escultures mòbils, concebudes per ser intervingudes tot creant formes canviants. A mitjans dels anys setanta va abandonar la seva pràctica artística fins a començaments de la dècada dels setanta. En aquest període va dur a terme diverses activitats i accions, com ara un acte reivindicatiu de les dones treballadores i les mestresses de casa durant les ponències de les I Jornades Catalanes de la Dona. En aquest context va presentar el seu primer poemari, “… i moltes altres coses”, del qual aquest projecte pren el títol, inicialment presentat sense autoria perquè considerava que pertanyia a totes les dones. El 1977, amb un grup de dones, va fundar un local únic a Barcelona i a l’Estat espanyol, el Bar-Biblioteca Feminista laSal, creat com a lloc de trobada on es podien compartir experiències, gaudir i rebre assessorament sanitari i legal. Aquell mateix any es va crear laSal, edicions de les dones, que va desenvolupar diverses col·leccions de narrativa i assaig. L’editorial va donar visibilitat a l’escriptura i el pensament d’autores del context català, estatal i internacional. L’experiència de la Sal va continuar fins al 1996. El 1978 Mari Chordà va publicar el seu segon llibre de poemes, “Quadern del cos i de l’aigua”. En paral·lel, va col·laborar en diverses revistes, debats i assaigs sobre feminisme. Al començament dels anys noranta va començar una etapa de recuperació de la seva obra artística inicial i hi va incloure referències al món natural, especialment al món marí i al que va denominar «les cetàcies». L’any 2000 va publicar dos nous poemaris: “Umbilicals” i “Locomotora infidel pel passat”. Aquell mateix any va tenir lloc la primera exposició individual de la seva obra, que va tenir dues noves monogràfiques el 2008 i el 2017.