Novel·lista, dramaturg, crític i poeta nascut a Irlanda el 1906, és considerat un dels més importants representants de l’experimentalisme literari del segle XX i del teatre de l’absurd. Amic i col·laborador de James Joyce, és conegut universalment per obres com la trilogia de novel·les Molloy (1951), Malone mor (1951) i L’innombrable (1953), i pel text teatral Tot esperant Godot (1952). Amb una prosa austera i plena d’ironia, Beckett va centrar la seva atenció en l’angoixa i la consciència de finitud inherents a la condició humana. La seva influència en autors posteriors és indiscutible. L’any 1969 va rebre el Premi Nobel de Literatura. Des de llavors, va reduir la seva producció literària per experimentar de manera creixent amb els mitjans de comunicació de masses com la televisió i el cinema. Tot i no ser tan conegut com la seva producció teatral, el seu treball amb els nous mitjans visuals no va ser una pràctica esporàdica. Des de la meitat dels anys seixanta fins a la seva mort, va escriure una pel·lícula (Film, 1964), va adaptar a la televisió la seva obra teatral Not I i va escriure i dirigir sis obres televisives produïdes inicialment per a la cadena alemanya Süddeutscher Rundfunk entre 1966 i 1986. Beckett va morir a París el 22 de desembre de 1989.