Soledad Sevilla es va formar en Belles Arts als anys seixanta a la Universitat de Barcelona i tot seguit al seminari de Generación Automática de Formas Plásticas del Centro de Cálculo de la Universitat de Madrid. Ja als vuitanta, va fer una estada a la Universitat de Harvard a Boston, Estats Units. Situada inicialment en l’anomenada abstracció racional, la geometria i el treball amb la llum unifiquen la seva proposta plàstica, que va començar sent pictòrica i que, als anys vuitanta, va anar incorporant progressivament instal·lacions i intervencions a l’espai. La seva pintura utilitza la fredor de la retícula com una base on es despleguen trames i exploracions modulars, tot i que més endavant s’hi afegeix un cert lirisme i expressivitat. Cap a finals dels anys noranta la retícula desapareix de la seva pintura, si bé es manté una idea de geometria, de mur i d’espai a través del món vegetal. Quant a les seves instal·lacions, la llum n’és un element central, sovint tractada amb una certa geometrització. Sevilla ha intervingut espais patrimonials com el castell de Vélez Blanco d’Almeria o alguns patis de l’Alhambra de Granada, i també ha realitzat indagacions formals sobre quadres i autors icònics de la històrica de l’art com Velázquez i Rubens. Amb una llarga trajectòria expositiva, destaquen les mostres retrospectives presentades al Centro José Guerrero de Granada (2015), la Galeria Marlborough de Barcelona (2017), el Centro de Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada (2018) i el Centre Cultural Bancaja de València (2019). La seva obra es troba en col·leccions com la del Museo Reina Sofía i la Fundación Juan March de Madrid, el Museo de Bellas Artes de Bilbao, Artium de Vitòria-Gasteiz i el MACBA de Barcelona, entre moltes altres.