Del 28 d'abril al 15 d'octubre de 2023
Corpus Infinitum
Un projecte cinematogràfic per qüestionar la jerarquia de l’ésser humà sobre la natura en el context de l’emergència climàtica.
Com podem entendre l’existència, més enllà de les nocions de natura i món que ens va llegar la Il·lustració? Com podem acostar-nos a tot allò que existeix sense prioritzar el subjecte i la seva suposada sobirania sobre la resta de les espècies? Corpus Infinitum, que aplega el treball cinematogràfic col·laboratiu de Denise Ferreira da Silva (Rio de Janeiro, 1963) i Arjuna Neuman (nascut en un avió el 1984, té dues nacionalitats), avança en aquesta direcció. L’exposició presenta una sèrie de pel·lícules en les quals, a partir dels quatre elements –aigua, terra, foc i aire–, els artistes reflexionen sobre una existència interdependent, apostant per un temps i uns valors que reimaginin el coneixement i la vida d’una altra manera, des d’una perspectiva multiespècie. La mostra inclourà instal·lacions de les pel·lícules que han realitzat fins avui: Serpent Rain (2016), 4 Waters – Deep Implicancy (2019) i Soot Breath // Corpus Infinitum (2020), així com material d’arxiu que hi està relacionat.
En aquestes pel·lícules, la composició i descomposició del món s’estructura a través dels quatre elements de la natura. Són composicions fractals, que se situen entre l’univers quàntic, l’orgànic, la història i la cosmologia, inspirant-se en les arts visuals, les ciències i la filosofia. Les obres són un compendi de micropaisatges i macropaisatges, d’animació i imatges d’arxiu de caràcter documental, muntades d’acord amb referències que van de la mecànica quàntica al blues, passant per filosofies diverses, per maneres de saber contrahegemòniques, per la física clàssica, la teoria colonial i la cartomància.
L’obra de Ferreira da Silva i Neuman es construeix a partir de la recerca combinada de sengles creadors, filòsofa i artistes, i de la visió planetària del món que té Ferreira da Silva com un tot o un plenum, un corpus infinitum, un terreny complex en el qual els entorns humà, geològic, bacteriològic i meteorològic no constitueixen formes i fenòmens independents. Com a experiments d’entrellaçament i noves vies per al «pensament del món», l’obra de Ferreira da Silva i Neuman proposa alternatives a les conseqüències destructives del coneixement occidental derivat de la modernitat. Què suposa desordenar el pensament occidental? Quins altres sistemes del coneixement –a través de cultures, temps, espai i forma– podem aprendre, aprehendre o reaprendre? L’obra critica la llarga persistència d’estructures sistemàtiques colonials i capitalistes, qüestionant el seu efecte sobre l’ecologia, formes d’extractivisme, el territori, l’esclavitud –històrica i en el present–, la sobirania i la migració.
![Son[i]a #375](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/4-waters-arjuna-neuman-150x150.png)