Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA. Foto: Tony Coll
Exposició
Episodis crítics (1957-2011). Col·lecció MACBA
DATES D’OBERTURA I TANCAMENT PER PLANTES
Planta 2: 18 d’octubre – 6 gener 2013
Planta 1: 8 novembre – mitjans de 2013
Planta 0: 8 novembre – 17 febrer 2013
Des dels anys seixanta, l’art contemporani s’associa amb crisis periòdiques. Aquestes no només han afectat l’art sinó que han tingut un abast global. Des de la reflexió autocrítica de la pintura moderna fins als esforços per entendre un món que actua com un sistema de relacions sotmeses a un canvi constant, la nova presentació de la Col·lecció MACBA suggereix alguns antecedents del que avui anomenem crisi sistèmica.
La Col·lecció MACBA desplega en aquesta presentació una seqüència de sis episodis que poden ser llegits amb relativa autonomia. A través d’aquests passatges es construeix un itinerari de moments crítics que inclou obres de Lara Almarcegui, Judith Barry, Dara Birnbaum, Marcel Broodthaers, Joan Brossa, Hans Haacke, Öyvind Fahlström, Andrea Fraser, Sanja Iveković, Gerhard Richter, David Lamelas, Angela Melitopoulos, Miralda, Robert Morris, Hélio Oiticica, Allan Sekula, Andreas Siekmann, Antoni Tàpies i Krzysztof Wodiczko, entre d’altres. També es recupera la figura del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles, un referent de l’antipsiquiatria, en el centenari del seu naixement.
Fissures ressegueix alguns dels espais de desordre des dels quals ens construïm com a subjectes contemporanis. S’hi mostren dibuixos i instal·lacions d’artistes com Peter Friedl, Anne-Lise Coste, Matt Mullican, Erick Beltrán, Paul McCarthy i Raymond Pettibon. Així mateix, Voyeurisme, fetitxisme i narcisisme investiga el nou règim de la mirada que han imposat les convencions narratives del cinema i la pantalla. A través dels treballs de Dan Graham, Dara Birnbaum, Jeff Wall, David Lamelas, Judith Barry, Lara Almarcegui i Cyprien Gaillard s’analitzen els nous hàbits perceptius i visuals amb els quals interpretem els fets.
A partir de la interrogació de la pintura moderna i la desconfiança generada per un art que apel·lava estrictament a les percepcions individuals, s’avança cap a unes pràctiques artístiques que proposen un esforç col·lectiu per entendre el món contemporani. Cal fugir del contingut com d’una plaga presenta obres de Robert Rauschenberg, Antoni Tàpies, Raymond Hains, Nigel Henderson, Andrea Fraser, Robert Morris i Art & Language, entre d’altres. Enllaçant amb aquesta revisió de la pintura, L’art de la primera globalització articula una mirada pionera a allò que, a finals del segle XX, s’ha generalitzat com a model sistèmic global. Ja en els anys seixanta i setanta, les obres de Marcel Broodthaers, Öyvind Fahlström, Hans Haacke, Miralda i Hélio Oiticica es van avançar a aquest model global.
També en aquesta línia es presenta Treball, poder i control, un àmbit centrat en el treball i en els seus valors associats en el capitalisme avançat. A través de les instal·lacions d’Allan Sekula, Andreas Siekmann i Krzysztof Wodiczko, entre d’altres, es presenta una reflexió al voltant de les noves formes de vida que han suposat el règim de producció postindustrial i el treball immaterial. Un últim episodi recupera la figura del psiquiatra català Francesc Tosquelles a través del videoassaig Déconnage. En el centenari del seu naixement, es revisa aquest referent de l’antipsiquiatria que, des del seu exili francès, va servir d’ancoratge a pensadors com Félix Guattari i Gilles Deleuze.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
