Fina Miralles Translacions. Dona-arbre, 1973
Exposició
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut
Fina Miralles (Sabadell, 1950) és una de les artistes més significatives de l’Estat espanyol des dels anys setanta fins avui. La seva obra sorgeix en el context dictatorial del general Franco, en un entorn hostil, limitador i castrador, en el qual la censura controlava qualsevol forma d’expressió sota imposicions morals, determinades per l’enorme poder de l’Església catòlica auspiciada pel règim. El treball de Fina Miralles, trenca amb les propostes academicistes que s’ensenyaven a les escoles d’art de l’època i amb les formes de comportament establertes. La seva pràctica reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradicional havia englobat sota l’epígraf d’art conceptual. La història de l’art ha adscrit la producció de Miralles al conceptual, al land art o fins i tot al feminisme, sense tenir en compte l’amplitud i la complexitat de les seves propostes, que desborden els límits d’aquestes etiquetes. Potser per aquest motiu la seva obra és tan poc coneguda en l’àmbit internacional. Aquest projecte és un recorregut ampli per una trajectòria d’enorme transcendència.
Comissària: Teresa Grandas
L’any 1974 Fina Miralles va presentar l’exposició Imatges del zoo a la Sala Vinçon de Barcelona, un espai expositiu dins d’una botiga d’objectes de disseny. El gest de presentar una exposició d’art a manera de visita a un zoo dislocava encara més el context, ja de per si inusual (tot i que cal recordar que la manca d’espais institucionals culturals en aquella època va promoure l’aparició d’exposicions en espais alternatius o en contextos fora de l’àmbit de l’art). L’exposició es convertia en una visita a un zoo: no el de la ciutat, sinó un zoo creat per l’artista en una sala cultural, on s’exposava un sèie d’animals engabiats, entre els quals hi havia la mateixa artista. La dislocació, la crítica a l’autoritat, el qüestionament del que és natural o artificial, són recursos que Miralles utilitza per enfrontar-nos a nosaltres, espectadors de l’art, a una exhibició de l’artista, de la dona, de l’individu, com a objecte que s’exposa i es contempla, com a obra d’art. Aquesta aproximació constitueix només un petit exemple de la riquesa de lectures que suscita l’obra extraordinària d’aquesta artista.
L’exposició al MACBA es planteja com un recorregut que aprofundeix en alguns dels temes crucials abordats per Miralles: la relació transversal en el seu treball amb la natura; el llenguatge amb què ens expressem i ens comuniquem; els llenguatges artístics i la seva imbricació al servei de la idea, ja sigui a través d’accions, performances, fotografies, pintures o vídeos; les relacions de poder i la força omnipresent que el poder representa en les nostres vides (especialment sota una dictadura), tot i que com més fèrriament s’exerceix, més crida a la subversió; el rerefons històric, polític i social que determina i condiciona la nostra vida i obra; la condició de les dones, en una situació d’inferioritat social, ja que estaven subjectes a l’autoritat masculina i a lleis restrictives específiques amb l’objectiu de garantir codis morals de comportament i la formació i cura de la família com a únic destí; o la dualitat constant en el seu treball entre natura i artifici, entre realitat i aparença, per posar-ne alguns exemples.
El conjunt d’obres que es presenten trenca els límits de les convencions artístiques: el paisatge monocrom, la pintura com a gest, l’artista com a objecte artístic, en un treball on el procés és més significatiu que el resultat formal i esdevé el factor que atorga valor a l’obra, on es qüestiona la mateixa noció de «valor», sigui quina sigui la manera en què es materialitzi. Miralles desmitifica l’obra d’art, la seva consideració d’objecte unívoc contemplable i intocable. I ens enfronta a la nostra pròpia condició d’individus enmig de la natura.
Més enllà de donar a conèixer l’obra d’aquesta artista excepcional, sorprenentment absent dels llibres d’art dels anys setanta o de les grans revistes i publicacions que, d’aleshores ençà, reflexionen sobre les pràctiques artístiques més radicals, aquesta exposició es proposa restituir el seu lloc en la historiografia de l’art. El projecte anirà acompanyat d’una publicació amb textos crítics sobre la seva feina i un recull d’imatges.
Itineràncies
19 FEBRER – 28 OCTUBRE 2022:
- Index—The Swedish Contemporary Art Foundation – Estocolm, Suècia
- Marabouparken konsthall – Estocolm, Suècia
28 OCTUBRE 2022 – 30 GENER 2023:
- Madre · museo d’arte contemporanea Donnaregina – Nàpols, Itàlia
Instal·la’t la nostra app gratuïta i tindràs accés a audioguies
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
artista
Formada en Belles Arts a Barcelona, Fina Miralles va fer estades a Amèrica del Sud, França i Itàlia, abans d’instal·lar-se definitivament a Cadaqués el 1999. Al començament dels anys setanta, es va situar com una de les primeres artistes conceptuals catalanes que feia accions a la natura, en les quals implicava elements com els arbres, la terra, l’aigua i el seu propi cos. Amb una gran simplicitat i contundència, aquestes accions posen l’accent en el diàleg entre natura i artifici, i també en la crítica social i política en un context de finals del franquisme: el totalitarisme, el patriarcat i la violència en són els temes. En aquella època, Miralles va participar en la fundació i en la gestió d’espais emblemàtics d’art contemporani com la Sala Vinçon de Barcelona, la Sala Tres de Sabadell i l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Als anys vuitanta, arran dels seus viatges, la seva obra, pictòrica i gràfica, es va veure marcada per una recerca de l’espiritualitat, amb inscripcions gestuals i sígniques d’un gran lirisme i senzillesa. Amb l’entrada del nou mil·lenni, retorna a l’art d’acció i la performance com un diàleg amb la terra, el mar i els ritmes de la natura. En els darrers anys, ha publicat part de la seva obra poètica.
Entre les seves primeres exposicions individuals, destaquen les realitzades a la Sala Vinçon (1973, 1974), el Museu de Mataró (1976) i a la Galeria G de Barcelona (1977). Més endavant, cal esmentar les exposicions al Museu de Sabadell (2001) i les seves intervencions més recents com a la Trobada internacional de poesía d’acció i performance La Muga Caula (Alt Empordà, 2012), la Nadala de la Fundació Joan Miró de Barcelona (2014) i al Museo Arqueológico Nacional de Madrid (2016). Fina Miralles té obra a les col·leccions del Museu d’Art de Sabadell, el Museo Reina Sofía de Madrid i el MACBA de Barcelona.
llegir-ne més
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut
1 artistes
comissariada per
Teresa Grandas
Teresa Grandas, comissària, investigadora i escriptora, és conservadora d’exposicions al MACBA. En la seva recerca s’ha centrat sovint en les pràctiques artístiques de la dècada de 1970 —en particular, el treball de les dones artistes i l’escena contracultural—, i en els seus ressons i connexions amb l’art actual.
Com a comissària ha estat a càrrec de diverses mostres col·lectives i individuals, entre les quals cal destacar La passió segons Carol Rama (MACBA, 2014; Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, 2015; EMMA, Espoo Museum of Modern Art, Espoo, Finlàndia, 2015-2016; IMMA, Irish Museum of Modern Art, Dublín, 2016; GAM, Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea di Torino, 2016-2017), Gelatina dura. Històries escamotejades dels anys vuitanta (MACBA, 2016; Hiriartea Centro de Cultura Contemporánea, Pamplona, 2018), Poesia Brossa (MACBA, 2017; Artium, Vitòria, 2018; Museo Nacional de Bellas Artes y Centro Cultural Kirchner, CCK, Buenos Aires, 2019; MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic, 2021-2022) i Fina Miralles. Soc totes les que he sigut (MACBA, 2021; Index – Swedish Contemporary Art Foundation i Marabouparken konsthall, Estocolm, 2022; MARE – Museo d’Arte Contemporanea Donnaregina, Nàpols, 2022-2023).
llegir-ne més
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut
1 artistes
galeria d’imatges
9 imatges
destacats
2 resultats
destacats
14 resultats
MACBA presenta “Fina Miralles. Soc totes les que he sigut” [Teaser]
document
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut [Recull de premsa]
document
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut [Recull de premsa]
document
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut [Dossier de premsa]
document
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut [Enregistrament audiovisual roda de premsa]
document
Fina Miralles. Soc totes les que he sigut [Enregistrament audiovisual exposició]
document
Amelia Jones — Parlem d’… Arbres, persones i d’altres animals [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Amelia Jones — Parlem d’… Arbres, persones i d’altres animals [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Parlem de… Presentació del llibre Germinal [Enregistrament audiovisual activitat]
document
Maia Creus — Parlem de… Paraules fèrtils. L’obra és una llavor a Fina Miralles [Enregistrament audiovisual activitat]
document
vídeos
7 resultats
Fons #06: Fina Miralles | MACBA – YouTube
Fons #06: Fina Miralles | MACBA – YouTube
La pràctica de Fina Miralles reconfigura el concepte del que és artístic, dins de la multiplicitat d’actituds que desdibuixen el que la historiografia tradic…
llista de reproducció
Fons #06: Fina Miralles | MACBA – YouTube
Parlem de… Fina Miralles | Maia Creus | MACBA – YouTube
Parlem de Fina Miralles | Amelia Jones i Teresa Grandas | MACBA (versió en castellà) – YouTube
Parlem de Fina Miralles | Presentació del llibre "Germinal" | MACBA – YouTube
Parlem de… Fina Miralles | Mar Arza | MACBA – YouTube
Parlem de… Fina Miralles | Juan Canela | MACBA – YouTube
Parlem de… Fina Miralles | Maite Garbayo | MACBA – YouTube