Fons Rafael Tous

Donada al MACBA l’any 2020, la Col·lecció Tous és el conjunt més extens i complet del país de les pràctiques artístiques conceptuals a Catalunya. Quan encara no hi havia institucions dedicades a l’art contemporani i no tothom entenia què hi havia en joc en allò que feien alguns artistes, Rafael Tous va copsar-ne el sentit i va apostar-hi. Durant 50 anys, ha creat una col·lecció signada per una trentena d’artistes ara ja plenament consolidats i més d’un miler d’obres que, per la seva generositat, avui forma part de la Col·lecció MACBA.

COL·LECCIONISTA APASSIONAT

Empresari tèxtil i col·leccionista apassionat, Rafael Tous (Barcelona, 1940) va apostar per l’art de concepte com un conjunt de pràctiques plurals que prioritzaven la idea i el procés per damunt de l’objecte. Sense intenció especulativa i d’una manera intuïtiva, Tous va anar configurant un fons personal que recull les actituds i els treballs experimentals portats a terme per un grup d’artistes que, des d’inicis dels anys seixanta i de manera pionera, van apostar per l’art conceptual. A més d’acompanyar-los en el seu creixement artístic, va establir-hi també vincles d’amistat.

Un art d’acció

L’alquímia dels elements

Els artistes vinculats al paisatge i a la natura van incorporar-la com un marc d’acció o bé com una eina de treball i experimentació. L’aigua, la terra, l’aire i el foc ja no s’utilitzaven com a suports, sinó com a matèria primera i com a camp d’exploració. El resultat va ser un art alquímic molt proper al medi natural i a les seves transformacions, processos i energies que va donar lloc a una àmplia pluralitat de pràctiques. Entre les diferents propostes, destaca la proximitat amb tot allò que és viu, la denúncia de tota forma d’abús animal i el compromís amb la idea de cura.

Nous comportaments socials

Als anys setanta, els mitjans de comunicació es van convertir en nous territoris d’exploració artística. La seva irrupció a l’imaginari col·lectiu, el consumisme creixent i la popularització del món de la imatge van propiciar l’interès pels mitjans. El resultat va ser un art crític i de denúncia, sovint sociològic, que feia visibles diferents formes de manipulació en el capitalisme avançat. Van ser molts els artistes que es van interessar pels mitjans de comunicació i les seves imatges, les quals van manipular i intervenir per tal de desplegar les seves mitologies personals o mostrar la nova mercantilització de la mirada. Amb recursos com la literalitat, la ironia, el joc o la subversió, denunciaven les mancances i els errors de l’ascendent societat de consum.

Stalingrad, Gernika, Dresden, Auschwitz…

La mirada política i de denúncia contra les diferents formes de totalitarisme del segle XX és una constant en l’art dels anys setanta. La primera generació d’artistes conceptuals catalans va estar marcada per la forta oposició al franquisme. La debilitat del règim va fer que entressin amb força al país l’esperit revolucionari del Maig francès, les teories marxistes i una manera d’entendre l’art com una eina de transformació social. En aquest marc es van donar propostes d’una gran radicalitat política i d’altres de denúncia social. La discriminació de les dones, les primeres eleccions, el tractament televisiu de la mort de Franco, però també la memòria dels feixismes i la militarització innecessària centren algunes de les propostes artístiques d’aquest moment.

La vida de les paraules

L’eclosió de l’art de concepte a Catalunya es va donar en paral·lel a l’experimentació del llenguatge que es va viure en altres àmbits de l’avantguarda. Va ser als anys setanta quan es va difondre àmpliament la poesia visual desenvolupada de manera pionera a la postguerra europea i també la filosofia del llenguatge i les teories semiòtiques. Les tesis de teòrics com Wittgenstein, Saussure o McLuhan van obrir un nou paradigma explorat també per l’art. L’interès per tot allò vinculat a la paraula, la relació equívoca entre el llenguatge i les coses, la dimensió semàntica de l’objecte, la idea de joc associat a la fonètica i els patrons de repetició són algunes de les propostes que n’han quedat.

3 imatges

aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.

Poètica dels objectes

La vida dels objectes i la proliferació dels bens de consum van centrar l’atenció de les pràctiques experimentals del moment, que en van explorar les múltiples facetes, tant formals i poètiques com discursives. Els objectes quotidians i pobres, descontextualitzats i intervinguts de múltiples maneres, van ocupar el lloc de l’obra d’art. En aquesta línia, i entre els artistes catalans, trobem propostes tan singulars com l’enfangada, la incorporació de reliquiaris i objectes impossibles, el gust per l’objecte kitsch i una acusada estètica de la pobresa.

Per un art crític

També als vuitanta i noranta, el compromís social i polític va continuar present en bona part de les pràctiques artístiques. La denúncia de qualsevol forma de violència, la guerra i el col·lapse del diàleg, així com les formes d’abús social exercides a diferents parts del planeta, van centrar l’interès d’artistes amb una trajectòria ja consolidada. En aquesta línia de treball, Francesc Torres es valia d’imatges mediàtiques i objectes de la societat de consum per desactivar codis ideològics no sempre explícits. Impulsava així, des de l’art, un pensament col·lectiu, efectivament crític, que posava en evidència paral·lelismes irrefutables, com a la seva “Siegesallee o Avinguda de la Victòria”, o la seva intervenció de pàgines de conegudes revistes com l’històric “Newsweek”.

Sala Metrònom

Per crear un espai d’art plenament contemporani, Rafael Tous va obrir la sala Metrònom de Barcelona. Primer al carrer Berlinès, a Sant Gervasi, i després al carrer Fusina, al costat del mercat del Born, va estar activa entre 1980 i 2006. S’hi van organitzar més d’un miler d’exposicions i activitats que van tenir un impacte decisiu en l’evolució de la cultura d’aquelles dècades, no només en arts visuals, sinó també en arts escèniques, música i còmic. El perfil experimental dels projectes, fora dels circuits institucionals i comercials, va fer de Metrònom un lloc de trobada amb el que era inesperat i transgressor. La fotografia, l’art tecnològic, la performance i la música contemporània van protagonitzar la seva programació. Metrònom també va ser precursora en la creació d’un arxiu no només de la seva pròpia activitat, sinó també d’alguns documents clau per comprendre la història recent de l’art i d’un fons bibliogràfic i videogràfic de milers de títols.

Veure totes les obres

EXPLORA EL FONS

59 resultats

veure-les totes