Fidel a una obra que atorga gran protagonisme als materials i a la seva precarietat, també les referències autobiogràfiques són habituals en el treball d’Antoni Llena. Si en altres obres al·ludeix a moments personals o als seus referents creatius, aquesta peça amb volum està construïda a manera de referència explícita i de petit homenatge a la mare. Et in Arcadia Ego I (I sóc a l’Arcàdia I) va ser realitzada l’any 1995 amb la manta de cotó en què va morir la mare de l’artista. Un temps després de la seva mort, Antoni Llena la va plegar amb cura i la va precintar amb cinta adhesiva, i després hi va col·locar al damunt un fragment de cautxú de color carn amb forma de vagina.