Les propostes artístiques d’Ignasi Aballí, qui prové d’una formació clàssica en Belles Arts, evolucionen ràpidament cap al predomini del concepte distanciant-lo de l’il·lusionisme pictòric. Aballí suspèn la imatge i anul·la tota possibilitat de ficció. «Vaig arribar a la conclusió que preferia suggerir la presència d’un quadre abans de posar-lo directament. M’interessava més deixar en suspensió la imatge», explica l’artista. A mida que l’acte de pintar esdevé problemàtic, desenvolupa múltiples estratègies per dur al límit la noció de pintura. La capa de vernís, el bastidor o el corrector, elements tots ells de l’àmbit pictòric, es converteixen en una al·lusió a la pintura inexistent.