Una làmina impresa mostra totes les imatges de les pàgines que configuren un llibre en miniatura. Les línies verticals delimiten la posició prevista de les pàgines, com es fa a les maquetes i proves d’impremta. Al llibre se li ha negat la seva funció de lectura, ja que les pàgines no estan guillotinades. És així com la làmina amb els trenta-dos països actua com un recordatori d’aquesta funció vetada. Tot i que els atles comuns proposen una representació esquemàtica del món suposadament asèptica, operen com a constructors de significat. Per mostrar l’absoluta arbitrarietat dels signes, Broodthaers invalida les convencions habituals generadores de significat, com ara l’escala (tots els països tenen la mateixa mida, des d’Andorra fins al Canadà), suprimeix tot accident geogràfic com rius o muntanyes i els presenta aïllats individualment. El fet que els països apareguin com formes abstractes semblants a taques de tinta evoca el treball d’un dels autors referents de Broodthaers, Stéphane Mallarmé, i el seu tractament experimental de les paraules al llibre Un coup de dés jamais n’abolira le hasard (1897). Broodthaers dedica aquesta obra, com el títol indica, als militars i artistes ja que, segons ell, l’artista ha de lluitar contra les restriccions i classificacions del món de l’art com el soldat a la batalla.