L’any 1966, Richard Artschwager va construir la primera d’una llarga sèrie d’escultures que reprodueixen, en volum, signes de puntuació del llenguatge escrit. Algunes tenen una escala humana, d’altres són ubicades damunt peanyes i d’altres es plantegen com relleus escultòrics situats a la paret. Realitzades en fusta o en fòrmica, un material industrial molt usat per l’artista, dialoguen amb l’art conceptual, el minimalisme, el surrealisme i el pop art. Artschwager selecciona signes associats a la funció emotiva del llenguatge. En clau d’humor i amb certa sensualitat, puntuen l’espai expositiu. Tot i haver esdevingut un objecte físic, tot i trobar-se totalment al marge del seu context lingüístic, no han perdut la seva càrrega exclamativa. És així com l’artista converteix l’espai en una veu anònima que, d’alguna manera, ens interpel·la a tots els que hi transitem.