Ursula Biemann documenta el treball feminitzat a Ciudad Juárez, ciutat fronterera on arriben, des del centre de Mèxic, moltes adolescents amb l’esperança de creuar la frontera amb els Estats Units i arribar fins a El Paso, a Texas. Atrapades com a mà d’obra barata a les nombroses empreses maquiladoras, moltes completen els ingressos amb la prostitució. Aquestes indústries nord-americanes on es munten equips electrònics i digitals s’han situat en llocs fronterers amb Mèxic acollint-se al decret de Maquila, que els permet produir sense pagar impostos a Mèxic, treballar amb mà d’obra molt més barata que la que pagarien als Estats Units i emportar-se la producció sense aranzels fronterers. Biemann exposa els perills, els abusos i la fragilitat en què viuen aquestes dones atrapades entre el treball a les fàbriques de la societat de la informació i la vida als barris marginals. Aborda la frontera com una construcció discursiva articulada a través de l'encreuament de persones i la relació de poder de dues nacions. Biemann aborda també els assassinats i violacions en sèrie de dones joves a Ciudad Juárez, que segueixen un mateix patró des de 1993.