L’any 2001 Coco Fusco realitza a Barcelona Els segadors, un vídeo de vint-i-dos minuts produït per la Rotterdam European Cultural Capital 2001 que es va mostrar per primera vegada al Boijmans Museum el desembre d’aquell mateix any, en el marc de l’exposició Unpacking Europe. Amb una mirada des de l’exterior Fusco reflexiona, de manera premonitòria, sobre la integració o exclusió de l’altre a la Catalunya de començaments del segle XXI, en un context en què la identitat ha tendit a organitzar-se al voltant de la llengua i no de la raça. Va plantejar aquest projecte en un moment en el qual l’augment de la població immigrada era una tendència a l’alça, les escoles debatien i reafirmaven el seu model d’immersió lingüística en català implantat als vuitanta, i hi havia un debat popular i polític sobre com la cançó Els segadors –la lletra actual, política i reivindicativa, data de finals del segle XIX– havia estat declarada himne oficial pel Parlament de Catalunya el 1993. Per dur a terme l’obra, Fusco va posar un anunci als diaris en què sol·licitava actors i actrius que fossin capaços de cantar una cançó tradicional catalana. Dels setanta-cinc candidats en va seleccionar vint-i-cinc d’orígens diversos i els va demanar que cantessin l’himne davant la càmera. Durant la filmació, que va tenir lloc al MACBA, tenien a disposició una actriu cubana que feia el rol de correctora de dicció, figura que existeix en la televisió i el teatre catalans. La idea de «puresa» de la llengua i, per extensió, de la població, travessa el projecte. La filmació va ser una audició en què Fusco –que també hi apareix, com si fos la filmació d’una filmació– buscava gent nascuda a Catalunya, que es considerés catalana, i acaba mostrant el desajust existent entre catalans de naixement però de procedència familiar estrangera, en molts casos amb dificultats de dicció estandarditzada, i els autòctons. Obra coral que alterna el català i el castellà, el blanc i negre i el color, i que va desgranant conceptes com el del xarnego (castellanoparlant que viu a Catalunya), el mestissatge racial i musical (tenim Els segadors en salsa, flamenc, rap o fado), les identitats múltiples, la integració a través de la llengua o la puresa lingüística com a element definitori de classe.