Miró va viure a París des dels anys vint, i allà va esdevenir una peça clau del grup surrealista, però l’any 1940 va tornar a Catalunya. Entre 1944 i 1950, va realitzar una desena d’obres importants de dimensions reduïdes. Es tracta de personatges, caps i ocells de formes molt estilitzades, que va modelar amb argila i va reproduir en bronze i terracota. Miró feia dibuixos, guixos i petits bronzes que servien de versions preparatòries per a escultures de gran format. Són cossos massissos i arrodonits, amb protuberàncies i cavitats amples, incisions i símbols. Destaca la figura de la dona opulenta, com una nova deessa-mare, una figura que ocupa un lloc central en l’imaginari simbòlic mironià.