Juntament amb el museu fictici que Marcel Broodthaers va crear l'any 1968 i la seva obra cinematogràfica, les "pintures literàries" constitueixen un dels punts més brillants de la seva carrera. Produïdes del 1972 al 1973, va dissenyar diverses sèries, totes formades per nou llenços en els quals combina, paraules i frases amb dates. Tot i que poden semblar arbitràries, tot en aquestes pintures s'ha estudiat acuradament, des de la tipografia fins al tipus d'impressió. L'elegància i l'estil de la tipografia connoten freqüentment la tradició de l'alta cultura i la seva preocupació per l'execució i l'expressió, que combina en les pintures literàries amb un element industrial, el de la reproducció mecànica. I representen una resposta irònica de Marcel Broodthaers a les modes successives del minimalisme i de l'art conceptual, a la vegada que obren pas a un tipus de manifestació plàstica que, sense ser necessàriament poesia ni pintura, és totes dues coses alhora, i que porten a l'extrem les peintures-poèmes de Joan Miró i, sobretot, René Magritte (belga com Broodthaers, en el qual va influir profundament). El MACBA posseeix una àmplia representació del treball fílmic de Broodthaers, i també de tota la seva obra seriada. La incorporació d'aquesta sèrie a la nostra col·lecció significa un salt qualitatiu en la representació que oferim d'aquest artista. Sens dubte, Marcel Broodthaers és un dels artistes europeus més importants de la segona meitat del segle XX i un dels més influents en el vessant més crític de pintors-poetes. Amb L'Art et les mots (1973) el museu adquireix una obra clau per entendre la crisi que van experimentar la pintura, la representació pictòrica i les pràctiques artístiques a partir d'aquell moment.