A la trilogia Eye / Machine (Ull/Màquina), Farocki aborda la tecnologia de la guerra i de com aquesta tecnologia visual penetra en la vida civil. A les seves pel·lícules fa palès el fet que l’ull humà està perdent la capacitat de discernir les imatges reals de les que pertanyen a la ficció. A Eye / Machine la lent de la càmera se situa en les anomenades «bombes intel·ligents» i substitueix l’ull humà com a testimoni privilegiat de la guerra.---La manipulació d’imatges en temps de conflicte no és pas una cosa innovadora, ja que nombrosos testimonis documentals al llarg de la història demostren que s’ha convertit en una arma més contra l’enemic. La contrainformació, que en altres èpoques es va fer des dels púlpits, a través de fulls de mà o mitjançant l’ús de les ones radiofòniques, ara passa pel control de la imatge, tot i que ja no es parla de propaganda de guerra i són els grans grups de comunicació els qui tenen el control de la informació. L’últim perill per a la propaganda oficial han estat les publicacions en línia i la vertiginosa velocitat amb la qual els usuaris de blocs arreu del món poden «pujar-hi» la seva versió dels fets. Tenint en compte el nivell de desenvolupament de la tecnologia actual, Farocki es pregunta fins a quin punt es pot distingir entre l’home i la màquina. En la moderna tecnologia militar, la intel·ligència desplegada ja no es redueix a la de l’ésser humà, sinó que cal sumar-hi la de les màquines. La combinació «home-màquina» es concreta, segons el cineasta, en la combinació «ull-màquina», quan analitza el funcionament de les màquines intel·ligents i el que elles «veuen» quan treballen sobre la base de programes de reconeixement i processament d’imatges. L’empenta que la Guerra del Golf (1991) va donar als dispositius electrònics de vigilància –un intricat sistema de supervivència, detecció i advertiment que pot actuar sobre un enemic potencial–, va fer que es coneguessin com a C3I: Command, Control, Communications and Intelligence. Farocki estableix paral·lelismes entre el desenvolupament de la indústria militar i el de la tecnologia, alhora que posa de manifest la creixent imbricació d’aquests novíssims avenços i la seva aplicació en la vida quotidiana. La trilogia Eye / Machine està formada per tres peces, de 25, 15 i 25 minuts cada una. Reflecteix els instruments de treball, guerra i control, les noves tècniques en robòtica i videovigilància especialment avançades des de la Guerra del Golf. La projecció d’imatges discorre en paral·lel en tres pantalles. Eye / Machine III En el tancament de la trilogia Eye / Machine , Farocki se centra en el concepte d’imatge operacional. Es tracta d’imatges que no representen un procés, però que són part d’un procés. Films d’instrucció o fins i tot d’animació que de vegades es fan servir per al seu ús propagandístic, com en un anunci en el qual es publicita l’efectivitat assolida amb l’aplicació de les noves tecnologies a l’armament. Ara: 1 bomba, 1 objectiu. Abans: 200 bombes, 1 objectiu. Si cada bomba assoleix el seu objectiu, se’n venen menys i, a fi que aquesta efectivitat no reverteixi en uns ingressos menors, es potencia la venda de nous sistemes de control i vigilància. L’armament tractat gairebé com un article de consum més, com un electrodomèstic que ens fa més còmoda la nostra vida de cada dia. Ja en els anys vuitanta el software utilitzat pels míssils feia servir la comparació amb imatges reals per reconèixer els seus objectius, per mitjà d’una comparació entre idea i realitat. Ara, moltes d’aquestes imatges operacionals es fan servir com a reals. D’aquesta manera, imatges que no són destinades, únicament i exclusivament, als tècnics de guerra, com les que es van veure durant la Guerra del Golf, al final són emeses en totes les televisions del món. - Altres obres d'Harum Farocki a la Col·lecció MACBA: Eye / Machine I, 2001 Eye / Machine II, 2002