Des de fa un centenar d’anys, a les escoles de Turquia, durant els primers cinc anys d'educació primària, les classes comencen cada dia amb una cerimònia militar de càntics mentre s’hissa la bandera. Un ritual per afirmar una essència nacional construïda i fomentada des del poder a l’entorn del sentiment de pertinença i una certa idea del «nosaltres». Katarina Zdjelar segueix la cerimònia en una escola primària d'Istanbul, un ritual dirigit pel director de l'escola i els professors. La seva càmera enregistra com, tot i que sembla que portar la bandera sigui un privilegi, físicament és massa pesat per a aquestes edats i una nena té un atac de pànic. Un cop al seu lloc, els alumnes canten, com si no hagués passat res, l’himne nacional turc i reciten un jurament de fidelitat a Atatürk, fundador de la pàtria, a qui prometen mantenir viu el seu llegat i estimar el seu país més que a ells mateixos. Com es construeixen les identitats col·lectives? Com s'imposa i exerceix el poder? Fins i tot en la seva condició estrictament descriptiva, les imatges de Zdjelar obren interrogants pertinents.