Xavier Ribas (Barcelona, 1960) s'ha interessat especialment per l'antropologia urbana i el concepte d'espai públic i vida quotidiana, i en les seves fotografies rastreja els hàbits de vida a la ciutat contemporània. A Barcelona ha dut a terme diversos treballs que aprofundeixen en la idea de perifèria. En els últims anys la Col·lecció MACBA n'ha incorporat diverses sèries fotogràfiques de Barcelona. Habitus és un conjunt de 67 fotografies que es van fer el 2007 en sis zones perifèriques de la ciutat: la Mina, Bellvitge, Can Serra, Ciutat Satèl·lit, Ciutat Meridiana i Badia del Vallès. Disposades en una instal·lació calidoscòpica, documenten sobretot els habitatges construïts en els anys seixanta i setanta per allotjar la immigració obrera de l'Estat. Com en altres ciutats europees, una determinada tipologia d'edificis, la manca de serveis i espais públics i l'oblit urbanístic van marcar els primers anys d'aquestes zones, que van passar a ser estigmatitzades. Amb el temps, les comunitats locals han aconseguit que les administracions n'escoltessin les demandes de regeneració urbana. Habitus pren el nom d'un dels conceptes centrals del sociòleg francès Pierre Bourdieu que fa referència a les formes de pensar, viure i sentir que es materialitzen en la socialització humana. Tot i que les fotografies de Ribas transmeten un sentit d'absència humana i les poques persones que s'hi mostren suggereixen cert aïllament, el conjunt posa l'accent en l'apropiació d'aquests barris pels qui l'habiten. La tesi de fons és que la ciutat contemporània ja no es correspon amb el centre històric, convertit en un parc temàtic del turisme global, sinó a les perifèries. LC (2002-2003) és una altra instal·lació fotogràfica que documenta el barri de la Catalana (d'aquí el títol) a Sant Adrià de Besòs. El travessa l'autopista A19, les vies del tren, el riu Besòs, la ronda litoral i ha crescut entre una central tèrmica i el barri de la Mina. Si bé el pla urbanístic de 1859 hi havia projectat un parc metropolità (un gran bosc) a la riba dreta del riu, la realitat ha estat una altra i s'ha convertit en un espai ignorat per les autoritats, inundat sovint per les crescudes del riu i on la vegetació, malgrat la contaminació, creix frondosa; una zona de tràfic d'estupefaents cobejada pels promotors immobiliaris, que esperen que les autoritats facin fora els pocs residents que hi queden. El treball fotogràfic Domingos (1994-1997) és una de les sèries més conegudes d'aquest fotògraf. Hi dissecciona el temps de lleure familiar en els espais residuals de Barcelona: el pícnic, el joc, el descans, el passeig, la migdiada o la conversa familiar en polígons i descampats encara no urbanitzats. En tots els casos, es tracta d'espais no codificats per la lògica urbana que esdevenen reductes de creativitat social.