L'any 1968 Palle Nielsen va convèncer el director del Moderna Museet de Suècia de l'interès de construir un parc infantil dins el museu. El director, Pontus Hultén, va acceptar amb la condició que Nielsen assumís la responsabilitat del cost i l'organització. L'octubre del 1968 es va inaugurar Modellen – En model för ett kvalitativt samhälle (‘El model – Un model per a una societat qualitativa'), que oferia accés lliure a tots els nens d'Estocolm. Va aconseguir convocar més de 35.000 visitants, 20.000 dels quals eren nens. En un enorme passadís s'hi van instal·lar parets noves i un terra de masonite, a més d'estructures per penjar-se, una piscina de goma escuma, gronxadors, cordes per escalar i jocs d'aigua. Eines, pintura, materials per construir i teixits van ser a la disposició dels nens durant tot el projecte i van fomentar la seva creativitat. El Teatre Reial va donar una sèrie de disfresses d'època, mentre que Nielsen va proporcionar màscares de Charles de Gaulle, Mao Tse-tung, Lyndon B. Johnson i Fidel Castro. També es van instal·lar altaveus a totes les cantonades del recinte, i els nens podien reproduir en tocadiscos música de tot tipus. Al restaurant, unes pantalles de televisió mostraven retransmissions de les galeries, així es permetia als visitants observar l'experiència des de fora. El cub blanc, un espai dissenyat per a la contemplació, es va transformar d'aquesta manera en una zona oberta al joc i la irracionalitat social, que oferia noves possibilitats de comportament i mostrava que l'activitat no podia ser prescrita. La nota de premsa firmada pel denominat Grup de Treball establia que «el joc és l'exposició. És només una exposició, perquè els nens juguen en un museu d'art. És només una exposició per a aquells que no juguen. Tal vegada es convertirà en el model de la societat que volen els nens. Tal vegada els nens ens poden explicar tant del seu món que també es converteix en un model per a nosaltres». Modellen tenia un programa utòpic: crear un nou ésser humà capaç d'articular un projecte social. La creativitat i el contacte experimental van ser declarats prioritats humanes. L'«ésser humà qualitatiu » va ser definit com un individu social amb una forta necessitat de relacions de grup i es va proposar el treball en col·laboració com a alternativa a la societat autoritària. A finals d'octubre del 1968 Modellen va ser presentat a Västerås, una ciutat propera a Estocolm. L'obra va ser reconstruïda en una gran carpa prop d'unes vivendes de protecció social, on va ser utilitzada per nens entre l'hivern del 1968 i l'estiu del 1969. En transposar-la de l'espai institucional a l'espai urbà, es va dissoldre com a obra d'avantguarda executada, i en el context del projecte de Västerås no hi va haver discussions artístiques. Modellen va desafiar el dogma de la contracultura, segons el qual l'espai institucional per se genera conformitat i preserva l'statu quo. Va destacar la importància del discurs crític dins de les institucions artístiques i va generar interrogants sobre el tipus d'espai social que l'art pot produir. En associar Modellen amb el romanticisme inherent en el concepte del joc en l'educació estètica de l'home, sorgeix la pregunta de si Modellen va ser efectivament revolucionari o —en el seu sentit més ampli— disciplinari. ^{1 1} Lars Bang Larsen: «True Rulers of Their Own Realm. Political Subjectivation in Palle Nielsen's The Model – A Model for a Qualitative Society», Afterall, n. 16. Londres: Central Saint Martin's College of Art and Design, tardor-hivern 2007.