Marine Hugonnier treballa principalment amb cinema i fotografia i les seves obres estan influenciades pel seu interès en l'antropologia com a disciplina. Són creacions que enfoquen i representen les diferències entre un tipus de percepció i un altre, examinant allò que ella anomena «política de la visió»: la noció que la percepció està determinada per una perspectiva cultural, política, històrica i social. Sovint retrata cultures amb un sentit del temps completament diferent a l'occidental. En moltes ocasions revela el món de possibilitats que es mou sota o darrere de plàcides superfícies, i mostra com pot arribar a ser de subtil el matís que ens situï en una relació alterada respecte al nostre entorn. Sobre la seva obra, l'artista comenta: «Fins ara les meves obres intentaven doblar o estirar el temps. N'hi ha prou amb mirar un detall insignificant, amb observar-lo fins a percebre'n l'alè més mínim, perquè es transformi en extraordinari. Les lectures que porto sempre amb mi són literatura sud-americana —Borges i el realisme màgic— o ciència ficció —ciència ficció prospectiva— i Un cop de daus mai no abolirà l'atzar, de Stéphane Mallarmé». El poema del poeta i crític francès Mallarmé (1842–1898) Un cop de daus mai no abolirà l'atzar va ser publicat per primera vegada el maig del 1887 i anticipa els desenvolupaments posteriors de la poesia concreta. En aquest poema, la disposició de les paraules al llarg i cap avall de la pàgina, el caràcter visual del poema, es converteix en el seu component principal. Al mateix temps, el poema indaga sobre el que Mallarmé va anomenar «temes de pura i complexa imaginació o intel·lecte» en lloc de passions i somnis, temes que ell veia com a tradicionals del vers. El significat del poema està obert a diferents possibilitats, temptadores i indecises. El seu contingut se suggereix i en la seva lectura exigeix una actitud creativa, activa, fent patent la importància de l'experiència del lector. Mallarmé va ser amic de molts artistes, músics i escriptors durant la seva vida i al llarg del segle xx va tenir una profunda influència en grups artístics revolucionaris com ara el futurisme, el dadaisme i el surrealisme. L'any 1945 René Magritte va regalar a Marcel Broodthaers una còpia del poema de Mallarmé, com una manera d'explicar el seu art a un jove admirador sense explicar-lo literalment. Més tard, el 1969, Broodthaers va modificar una edició del poema eliminant totes les paraules i canviant-les per ratlles negres que es corresponien directament amb la maquetació tipogràfica utilitzada per Mallarmé per articular el text. D'aquesta manera, el poema de Mallarmé, on Broodthaers considerava que inconscientment havia inventat l'espai modern, quedava reduït a la seva estructura. El poema de Mallarmé també és el subjecte de la sèrie d'Hugonnier The Bed Side Book Project (‘Projecte de llibre de capçalera'), realitzada el 2007. L'artista va modificar tres edicions d'Un cop de daus mai no abolirà l'atzar i va atorgar a cadascuna de les seves intervencions tres subtítols: L'Espace Social (Richard Hamilton), La forme du mystère (Odilon Redon) i Altération (Kurt Schwitters). A L'Espace Social el llibre de capçalera de l'artista pop anglès Richard Hamilton «ha estat robat », escriu l'artista, i els espais en blanc del poema s'alteren amb imatges afegides a les seves pàgines, que introdueixen noves associacions i modifiquen la lectura del poema. En l'edició titulada La forme du mystère, inspirada en l'artista francès simbolista Odilon Redon, les pàgines han estat «duplicades per estendre l'espai i el temps dels forats del poema ». Les indicacions per a la seva exposició inclouen «una finestra oberta, una aranya i un home amb esmòquing que canvia cadascun dels marcs a cada hora, i deixa l'habitació buida a la dotzena hora». Finalment, a Altération, Hugonnier fa servir trossos de papers de colors, evocant els collages, i fins i tot el Merzbau de Schwitters, papers que adhereix al poema cegant algunes de les seves paraules i frases.