Cabaret Crusades és una trilogia èpica que narra la història de les croades medievals des de la perspectiva àrab. Wael Shawky construeix tres vídeos d’animació, el tríptic format per Cabaret Crusades: The Horror Show Files (2010), Cabaret Crusades: The Path to Cairo (2012) i The Secrets of Karbala (2014). Partint del llibre d’assaig Les croades a través dels ulls dels àrabs, escrit el 1983 per l’historiador libanès en llengua francesa Amin Maalouf, Shawky reversiona les expedicions bèl·liques que, durant els segles XI i XIII, el papat d’Occident va enviar a l’Orient Mitjà per reconquerir Terra Santa. Elaborats amb titelles enlloc d’actors, han situat Shawky com un dels artistes egipcis contemporanis més significatius. Cabaret Crusades: The Path to Cairo (2012) forma part de la Col·lecció MACBA des de 2014. Es tracta d’un film d’horror que ressegueix els esdeveniments després que una ordre d’Occident enviés mig milió de francs a una campanya militar per «reconquerir» Jerusalem a l’exèrcit musulmà. L’àrab clàssic, el llenguatge dels butlletins de notícies i dels textos de l’Alcorà, revesteix la narrativa fílmica amb la veu de l’autoritat. Es va rodar amb 120 figures de ceràmica fetes a mà pel mateix artista. Si bé en el primer film de la trilogia, Shawky utilitza figures de fusta de dos-cents anys d’antiguitat procedents de Daniele Lupi i de la Lupi Family Collection de Torí, en aquest film l’artista elabora les seves pròpies titelles de ceràmica seguint les tècniques artesanals de la regió provençal d’Aubagne, que va conèixer de primera mà en una residència artística. La ceràmica, que aporta duresa, juntament amb els dissenys de Shawky, donen com a resultat unes figures terrorífiques i grotesques. Algunes tenen una aparença animalitzada, amb nassos deformes i dents de camell. A través d’aquestes figures, Shawky crea una atmosfera mítica i surrealista que barreja drama i cinisme. No pretén crear la il·lusió de realisme ni ocultar els fils que manipulen els personatges, sinó tot el contrari, els converteix en una metàfora per evidenciar las inevitables xarxes de poder en la construcció de la història. Pel que fa a la música, el film incorpora cors de nens i adults que interpreten temes de la tradició musical de Bahrain, característica del Golf Pèrsic. El fracàs del diàleg, la manipulació del relat històric i la persistència d’estereotips heretats culturalment són la diana contra la qual disparen els personatges grotescos de Shawky.