Concebut com una performance per a la pantalla, COS SOCIAL. Lliçó d’anatomia examina la construcció social del cos en la cultura contemporània. El projecte es vincula a un lloc comú en la pintura del Barroc: les lliçons d’anatomia, que reflectien pictòricament el nou paradigma de coneixement empíric i científic del racionalisme modern. Per a la reconstrucció d’aquesta particular lliçó d’anatomia, Morey s’emplaça a l’amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, construït el 1762 i un dels més ben conservats d’Europa. Al segle XVII les classes d’anatomia amb dissecció eren actes poc freqüents i espectaculars, fins al punt de convertir-se en esdeveniments socials.---Amb una durada de cinquanta minuts, la peça mostra el cos d’un home situat en un amfiteatre i envoltat d’un grup de personatges que l’examinen, així com diverses càmeres que enregistren l’acció des de diverses perspectives. «A mesura que la càmera va donant voltes, es va transformant en un personatge més del quadre», explicava el mateix artista. Mentre l’obra avança i la càmera es va apropant al cos nu, s’escolten fragments de l’assaig de Félix Guattari i Gilles Deleuze L’Antiedip. Capitalisme i esquizofrènia (1972) i del manifest Cinema-Ull i altres textos de Dziga Vertov de la dècada de 1920. En la trajectòria de Morey, destaca l’interès per mostrar el subjecte com una màquina de desig sotmesa a una pulsió eròtica i alhora destructiva. En aquest context, i com indica el mateix títol de l’obra, l’artista estableix un paral·lelisme entre el cos físic i tangible de l’individu (un cos manipulat, observat, disseccionat i objectualitzat en una lliçó d’anatomia) i el cos social com el conjunt d’individus manipulats, observats, disseccionats i objectualitzats pels mecanismes del poder. El cos inerme i aparentment apolític a mans d'uns al·legòrics professionals de la medicina esdevé, doncs, una imatge de la construcció política del cos.