El 1970, Rosemarie Castoro va desenvolupar una sèrie de panells independents que ocupaven l’espai de manera escultòrica. Les superfícies, creades amb guix aplicat amb una escombra, es van cobrir després amb ombrejat de grafit perquè les obres combinessin pintura, escultura i dibuix. La declaració de Castoro «els meus panells són els meus contenidors» assenyala clarament la importància del cos en la seva pràctica. Efectivament, l’artista va fer moltes fotografies, que va enganxar a les pàgines dels seus diaris, on se la veu adoptant poses de ball dins de les seves obres o actuant amb cordes penjades al davant. Els panells independents es van exhibir el 1971 a la primera exposició individual de Castoro a la galeria Tibor de Nagy de Nova York. Tot i l’escala arquitectònica que assoleixen i el fet de mantenir un origen en la pintura, aquests panells acosten el seu treball al de l’escultura minimalista.