La comunicació col·lectiva i l’espai social com a lloc de trobada estructuren les propostes d’Amalia Pica, una artista que va créixer a l’Argentina de la dictadura militar. La desaparició i l’assassinat de milers de persones acusades de dissidència política, la inexistent llibertat d’opinió i la forta repressió social la van decantar cap a una pràctica de l’art entès també com a pràctica política. A les seves obres, Pica se serveix d’elements associats a la festa com banderoles, paper de confeti o llums de colors; i d’altres relacionats amb la protesta, com pancartes, megàfons o cassoles. Vincula així la idea de queixa i la de celebració, dos moments amb una gran capacitat de crear comunitat i experiència compartida.---Procesión de ocho incorpora vuit pancartes independents subjectades amb llistons de fusta i recolzades a la paret. En lloc dels missatges que hi esperaríem veure, les pancartes mostren un llenguatge geomètric i cromàtic: una decoració festiva en forma de banderoles de colors. El cromatisme ha substituït el discurs. La disposició de les pancartes i la seva alçada esglaonada creen un fil invisible que uneix els triangles de colors que hi ha pintats com si es tractés de banderoles. Com explica la mateixa artista: «La meva obsessió per la comunicació em porta a buscar coses que la gent reconegui fàcilment. El que m’agrada dels objectes festius és que podríem dir que indiquen la manera en què està permès comportar-se o sentir. És cert que incorporar aquesta actitud de celebració i de festa al museu és una mica irreverent, però alhora aquest tipus de celebracions són molt útils com a metàfores. El que m’agrada de les festes populars o del carnaval és que comparteixes una bona estona amb gent desconeguda, i això, a parer meu, és molt bonic. Imagina’t com milloraria el món si visquéssim amb gent que estimem, quan hi ha tanta gent amb la qual vivim que no coneixem i que no tenim raons per estimar-los. En certa mesura, aquestes celebracions són una metàfora de la intimitat cultural o l’espai social que pots compartir amb desconeguts d’una manera positiva.» (Amalia Pica entrevistada per Ionit Behar, 2017)