El color, juntament amb el dinamisme de volums, angles i tangents, van ser sempre grans aliats de Helen Escobedo. “La meva intenció és que les meves escultures no existeixin com a obres d'art, sinó que es puguin fabricar en sèrie a qualsevol dimensió i en els colors necessaris. Poden servir com a elements decoratius, com a murs estructurals o com a joguines.” Escobedo es referia així als seus Murs dinàmics, una sèrie iniciada l’any 1968 i de la qual forma part Eclipse que va suposar el seu accés al llenguatge de l’abstracció. De més de dos metres d’alçada i fets amb materials lleugers –en aquest cas fusta–, les seves formes obertes funcionen alhora com a escultura i com a mur, com a paravent i com a porta. Aquesta artista plàstica mexicana crea hibridacions mescla de pintura i escultura, formes planes i línies corbes, tancament i obertura. Els seus objectes, hereus del minimalisme, apel·len als ritmes de l’art cinètic i a les bandes amples del hard edge, aquest estil pictòric marcat per les transicions abruptes entre les diferents àrees de color.