Àngela de la Cruz va arribar Anglaterra a finals del thatcherisme. La indignació vital i la impotència social van fer que un dia llancés una tela de grans dimensions fins a encastar-la, literalment, contra la paret del seu estudi. Des de llavors, practica l’autodestrucció de la pintura com un veritable acte pictòric. De la Cruz deforma bastidors, trenca superfícies i esquinça els seus llenços predominantment monocroms per incorporar-ne el resultat com l’efecte d’una batalla. A més de conjurar el seu desacord amb el món, revisa així, des de la materialitat més pura, la tradició de la pintura d’Occident. Acostumada a treballar en sèries, Clutter [Desastre] (2003-2005) reuneix residus i materials sobrants com fragments de teles i d’armaris amb els quals compon elements nous. Més que testimoniar un abús o un accident, són pintures objecte que descansen després de la lluita. Donen fe de la indignació i visceralitat, però també de l’humor i la ironia que impregnen el treball d’aquesta artista.