El MACBA va obrir les seves portes l’any 1995, ara fa vint-i-cinc anys. Un any després, el museu convocava catorze artistes destacats de l’àmbit nacional i internacional perquè interpel·lessin l’arquitectura del nou edifici Meier i el posessin a dialogar amb el seu context immediat. El resultat va ser Mirades (sobre el museu), una de les primeres exposicions del museu, comissariada per Antònia Maria Perelló. Entre els artistes convidats hi havia Ignasi Aballí (Barcelona, 1958), que hi va participar amb l’obra Enderroc, una instal·lació de gran format que va ocupar la paret del fons de l’atri. Per commemorar vint-i-cinc anys de trajectòria, Aballí ha accedit a tornar a muntar l’obra per instal·lar-la de nou al museu.---En el marc de l’exposició de 1996, el mateix artista es referia a aquesta peça en els termes següents: «l’obra representa una sèrie de parets que corresponen a una casa de cinc pisos com les que hi ha al barri, al voltant del museu. Més que una simulació, es suggereix l’habitatge privat dins del museu, que és un espai d’una escala diferent. L’obra també té present la idea de privat i públic, i l’anonimat que es desprèn de les parets i allò conegut que són les persones que es troben a l’interior del museu.» Aballí construeix cinc grans zones cromàtiques a la paret del fons de l’atri, una paret tan alta com l’edifici Meier i que mai es perd de vista mentre es transita per la rampa que permet accedir a les diverses plantes del museu. Feta amb pintura i paper pintat, de colors i textures diferents, Enderroc evoca, com el mateix títol indica, els rastres dels interiors domèstics quan l’enderroc d’un edifici veí els deixa a la vista. És així com, d’una manera molt directa i molt física, els edificis conserven, com un testimoni viu, la memòria viscuda dels seus interiors. «És interessant el fet d’anar accedint als diferents nivells de la casa a través dels diferents nivells del museu», explicava Aballí. Vint-i-cinc anys després, el MACBA s’ha convertit en una icona indissociable del barri que l’acull, el Raval. La seva construcció, a la Barcelona olímpica de principis dels noranta, va contribuir a transformar profundament la zona i a projectar-la cap al futur, tot preservant-ne la identitat. Ja llavors i també avui, el museu s’ha volgut construir en diàleg amb el seu entorn físic i humà. D’aquesta manera, estant amatents als vestigis i a la memòria d’un lloc, obres com Enderroc continuen tenint la mateixa actualitat i vigència de fa uns anys. El fet de recuperar la instal·lació d’Aballí parteix d’aquest convenciment. Ja llavors, la comissària de l’exposició escrivia al catàleg: «La mirada de l’artista, la mirada de dins cap a fora i de fora cap a dins, la introspecció dins l’edifici i dins del concepte de museu, la mirada envers la història del barri del Raval, l’esdevenir que afecta la seva gent, el teixit urbà. [...] La multiplicitat de visions generada pels artistes ens ajuda a comprendre la transcendència de la implantació del MACBA dins el Raval.»