Nada reiterada és una obra significativa en la producció escultòrica de Mar Arza, que acostuma a treballar entorn de l’objecte llibre per intervenir-hi físicament i textualment. L’artista parteix d’un exemplar de la novel·la Nada de Carmen Laforet (Barcelona, 1921 – Madrid, 2004), un text existencialista publicat l’any 1945 i guardonat amb el Premi Nadal de 1944, que descriu l’ofec social i cultural de la postguerra espanyola. Tot i el seu èxit immediat i el fet de ser un llibre destacat de la literatura de la postguerra, va quedar oblidat fins entrats els anys dos mil, quan es va tornar a posar en valor. Amb una execució impecable, Arza ha retallat i extret el text de la novel·la resseguint el perfil de les paraules, i deixant-ne algunes de seleccionades estratègicament juntament amb algun signe de puntuació, que queden a la vista i configuren un nou text, poètic i alhora contundent. El que l’artista no ha retallat és l’encapçalament de les pàgines, amb la numeració i el títol de la novel·la, un Nada reiterat que es va llegint pàgina a pàgina i un doble joc que remet, alhora, al buidatge que ha practicat l’artista. Arza col·loca les 87 pàgines de la novel·la en una gran composició a la paret. Fixades amb agulles, aconsegueix una acusada sensació aèria de gran eficàcia visual. El joc de buits en el text i d’ombres a la paret, la sensació de ferida i de talls subtils, i els espais blancs en cadascuna de les paraules absents reforcen la contundència i la poètica de les poques frases que l’artista ha decidit mantenir. El no-res invocat per Nada reiterada apunta en més d’una direcció: al buit del dia a dia de la postguerra, al silenci posterior que va patir la novel·la i als forats narratius que l’artista aplica al text.