Emmascarats (1976) comprèn un conjunt de fotografies en blanc i negre on es veu el bust d’una dona amb el rostre cobert amb diferents elements. També es presenta la seqüència del rostre destapat i com es va cobrint progressivament fins a quedar del tot amagat. La màscara, l’acte d’emmascarar, encobreix, tapa, oculta, esborra, però també desdibuixa. D’una manera semblant a l’acció de dissoldre el rostre, el conjunt es configura com una sèrie de retrats sense entitat, sense subjectivitat: són antiretrats. L’individu, la dona, desapareix. Si en altres ocasions l’hem trobat «cosificada», aquí els atributs l’amaguen i prenen el protagonisme.