Aquesta projecció de diapositives sobre fenòmens naturals va formar part de l’exposició Naturaleses naturals, presentada a la Sala Vinçon de Barcelona l’any 1973. Consisteix en una seqüència d’imatges de paisatges. Si bé es mostren paisatges en estat natural, la seva condició fílmica els atorga un caràcter representacional que remet a la pintura paisatgística tradicional. La reflexió sobre la representació està reforçada pel context expositiu on es van projectar, que incorporava materials naturals com pedres, bancals de terra, petxines i plantes. Mentre que els elements naturals de l’exposició s’havien  descontextualitzat, les imatges projectades conservaven el referent de procedència: el seu context natural. Situada en aquest marc expositiu, la projecció mostra, d’una banda, el context originari dels elements físics exposats i, de l’altra, assaja una revisió des del conceptualisme del gènere artístic del paisatge. Així com la dialèctica entre natura i artifici articulava la mostra, el referent contextual i la descontextualització es trobaven també entre els seus eixos teòrics. Fenòmens naturals és una obra rellevant per entendre la pintura posterior de Miralles.