Fina Miralles va dur a terme una sèrie de fotoaccions amb el títol L’arbre per a l’exposició Valors actuals del Costumari Català en les arts plàstiques, presentada l’any 1975 a la Llotja del Tint de Banyoles i amb itinerància a Igualada, Lleida, Berga i Sabadell. Va ser organitzada per l’artista conjuntament amb Josep Domènech i Jordi Pablo, els mateixos que hi van participar. Partint del Costumari català de Joan Amades, van intentar revisar la cultura popular amb mirada contemporània. Mentre que Domènech i Pablo van presentar objectes, Miralles va mostrar el treball a l’entorn d’aquest ésser vegetal de gran simbologia en l’imaginari humà que és l’arbre. L’arbre comprèn tres sèries. A la primera, L’arbre i les matèries naturals, Miralles hi explorava la relació de l’arbre amb altres elements de la natura com pedres, fang, plomes, foc o la persona. A la segona, L’arbre amb personalitat humana, hi humanitzava durant un dia la naturalesa vegetal d’un pi. Finalment, a L’arbre i l’home, hi plantejava la relació entre l’arbre i el cos humà reivindicant els vincles estrets entre l’un i l’altre. En tots els casos, l’artista incorporava la descripció de l’acció com a títol de l’obra, amb accions com «vestint l’arbre», «fruits de pedra», «paraules a l’arbre» o «lligada a l’arbre». Quan va presentar l’exposició, l’artista la va acompanyar amb un text que començava així:  «L’arbre és l’element natural que ha donat a l’home més rendiment en tot ordre d’idees, no únicament pels seus inesgotables recursos utilitaris [...] sinó també com a protector, portador de fruits, producte primari per al foc i tants i tants d’altres; per això l’instint espontani de conservació va fer que en les cultures més primitives els arbres es convertissin en divinitats.»