Standard és una acció que Fina Miralles va dur a terme l’octubre de 1976 a la Galeria G de Barcelona. L’artista es va asseure en una cadira de rodes lligada de mans i peus, i emmordassada amb una mantellina. Davant seu, una projecció de diapositives mostrava tot allò que, segons la normativitat de gènere, conformava socialment la dona: la primera comunió, el casament, la maternitat i la formació d’una família, la vida domèstica; i alhora, un ideal de bellesa, ser objecte de desig. Paral·lelament, un televisor i una ràdio emetien la programació de l’època, articulada com a vehicle de perpetuació dels estereotips sobre la dona, la construcció de la subjectivitat i els codis socials. Standard denuncia la religió, l’educació i els valors socials com a eines de codificació i cosificació de la dona, a través de comportaments, actituds, ideologies i creences induïdes des del naixement. Hi ha una translació de la subjectivitat que es construeix en el recorregut de les imatges. La coerció a què se la sotmet a través d’un exoesquelet, l’apèndix que la immobilitza, no és només la cadira de rodes. Cada imatge li trepitja la pròpia subjectivitat i queda impresa en la seva construcció biopolítica.