Fina Miralles va presentar aquesta acció el novembre de 1976 al Museu de Mataró, en el marc del cicle «Per matar-ho», que també va incloure intervencions de Jordi Benito i de Ferran Garcia Sevilla. Es tracta d’un treball que forma part de l’última etapa conceptual de l’artista, entre 1976 i 1978, quan el seu desacord amb la situació social i política de la Transició espanyola orientava les seves propostes. Amb la intenció de mostrar una actitud combativa davant la manipulació, la violència i el crim, va practicar l’art d’acció en viu o en directe. El cos – ja fos el de l’artista o el d’un actor– no era un mitjà d’investigació formal, sinó un camp on expressar un missatge de crítica social. Responen a aquest moment les propostes com Standard (1976), Triangle, simbologia de poder i mort (1976) i Tres esquemes de mort artificial (1977). En el cas de Triangle, simbologia de poder i mort, la referència a l’estructura piramidal remet, d’una manera directa, a una concepció abusiva i desigual del poder. Amb aquestes accions, Miralles denuncia la crueltat i l’abús exercits sobre el món animal, sobre el medi ambient i també sobre les dones.