L’any 1974 Fina Miralles va presentar l’exposició Imatges del zoo a la Sala Vinçon de Barcelona. Els zoològics havien estat concebuts com a llocs per mostrar-hi animals salvatges i desconeguts; exhibeixen la supremacia humana sobre les espècies i el poder del l’home sobre l’animal. Aquí Miralles subverteix l’ordre establert i en capgira les categories habituals: les feres i els animals exòtics es presenten en fotografies, mentre que les gàbies estan ocupades per animals de l’entorn domèstic i per la mateixa artista. D’una banda, la instal·lació evoca les denominades mostres etnogràfiques o zoos humans presentades a les grans exposicions universals del segle XIX, que mostraven el variat repertori de tribus o aborígens provinents de les colònies explotades per les grans metròpolis. De l’altra, el fet de traslladar el concepte a l’espai artístic constitueix un acte d’exhibicionisme que qüestiona la noció d’obra, la condició de l’autor i el registre de l’espectador, amb una forta crítica a la idea d’autoritat i de poder.