En plena Transició espanyola, just després de la mort del dictador, Concha Jerez construeix la seva sèrie de textos autocensurats. Aquesta pionera de l’art conceptual a Espanya agafa papers blancs i hi escriu textos il·legibles. Sense renunciar a la seva configuració lingüística (el nostre ull els reconeix com a textos), han perdut allò que els és propi: la capacitat de paraula. Com explica la mateixa artista, són «escrits il·legibles autocensurats a partir de situacions concretes viscudes per l’autora durant el franquisme». Jerez explora així un paisatge personal i social fet de límits, silencis, conflictes i exclusions. Amb una gran capacitat poètica, transforma papers en volums alhora que en veta la condició comunicativa. En aquesta peça, mentre que el paper en format pla manté la tipologia lineal de l’escriptura, en el paper en posició vertical, allà on hi hauria el text, la tinta negra ha  ocupat tot l’espai i l’ha convertit en una superfície opaca i cega.